Les cartes al director del dia

En Horta de Sant Joan

Fui invitado por mis familiares el mes de marzo, a la ermita de Sant Salvador d’Horta. Por la mañana se hace una romería a la cual acuden personalidades políticas y eclesiásticas. Por sus alrededores de dicho convento, van en procesión.

Se concentran muchísimos fieles y simpatizantes. Llegué por la mañana y me llamó la atención una gran paella de arroz que estaban cocinando y pregunté: ¿Pero cuántas raciones hay? Me dijeron la asociación voluntariosa para este gran evento que había más de 1.500 raciones. Muy bien montado y organizado, enhorabuena, salió muy bueno el arroz y lo que había mezclado en él.

La gran calidad de la convivencia que vi entre las distintas generaciones, gente mayor, parejas con sus hijos, amigos que dicho día acudieron a hacer ofrenda a Sant Salvador, y saludar a nuevos amigos, etc.

Hasta aquí todo bien, pero tengo que relatar lo que vi y oí. No quiero hacer una crítica, sino que las administraciones desearía que escucharan mi versión. De los pinos que tenemos alrededor del convento se habría que limpiar las ramas, primero, porque estorban para pasear. Segundo, porque aquello es como una mecha en un polvorín, y tercero: podrían vivir unas cuantas familias en Horta limpiando pinar, no solamente en Sant Salvador, sino también en los demás bosques de los Ports, que son muchísimos. Y, además, más vale no pensar con el recuerdo que tenemos todos del incendio. A ver si pueden leer esta carta nuestros políticos y buscar una solución.

PD: Gracias. El año que viene desearía ser invitado otra vez.

Joaquín Descarrega Llop

Farts de poca cultura

Últimament està molt de moda el fet d’estar fart de qualsevol cosa que tingui a veure amb la cultura, la diversió, i com no, tot el que això comporta, el que alguns anomenen «soroll».

Anem per parts, comencem analitzant la Part Alta. Perquè no pensin que parlo sense coneixement de causa, sóc veïna d’aquest barri, i faig la següent pregunta als veïns i a l’Ajuntament? Només molesten els vermuts, els concerts, els DJ fins a certes hores, etc.? Les gralles dels castells, l’assaig dels magnífics timbals a l’hora de la migdiada durant bastants caps de setmana previs a setmana santa, la cercavila, entre d’altres molts actes, no fan soroll?

Considero que si hi ha llicències per fer certes activitats, també ho haurien d’haver-hi per la resta, ja que tot és cultura. I cal dir, que sóc una persona que gaudeix de les festes, castells i tot allò que provoqui el ja tan conegut soroll.

Per una altra banda tenim el tema dels xiringuitos a la platja. Us adoneu que no té cap tipus de sentit aquesta nova normativa? Sou conscients que aquests xiringuitos, donen molta vida. No esteu contents amb el fet de reduir el nombre d’aquests, sinó que, a més, tampoc donareu llicència per poder realitzar actes com els ja coneguts «vermuts electrònics». Aquests actes sabeu que tenen gran afluència de públic, per què ho retalleu? No val justificar amb la brutícia o amb el soroll que sempre us excuseu en els mateixos arguments. Heu d’aprendre de molts pobles que tenim al voltant, on els xiringuitos tenen molta importància en la programació cultural de l’estiu.

Siguem honestos i intentem no enfocar tot cap a la mateixa vessant. Hi han moltes formes de divertir-se, i no només han de ser les que un ajuntament cregui adient, s’ha d’escoltar a la ciutadania i sobretot a la gent jove que està farta de no tindre opcions d’oci a la ciutat. No esteu farts d’una ciutat sense soroll, ja que està morta? No us fa cosa que Tarragona tenia molta més vida deu anys enrere que actualment? Si us plau!

Alba Antúnez (Tarragona)

Senyor ‘ciudadano’

La setmana passada vostè maldava per atribuir-se el mèrit de la «lluvia de millones» que l’ínclit Rajoy va prometre a Catalunya dient que era gràcies al seu partit, quasi res! Al cap de dos dies ja va haver de veure com, a la vista que el galliner se’ls començava a esvalotar, els del PP començaven a repartir cafè per a tothom.

I ara, amb la presentació dels pressupostos generals de l’estat, suposo que ja deu tenir vostè la moral a la sola de les sabates veient que el capítol d’inversions a casa nostra, de moment és més petit que el de l’any passat; això sí, l’inefable ministro del ram, senyor Montoro ha dit que la pluja començarà d’aquí a un any. Ai senyor, que dur ha de ser voler fer veure que s’és alguna cosa sense ser res! Si no fos perquè només té la dèria de treballar en contra del meu país, fins i tot el compadiria. Però no.

Agustí Vilella i Guasch (Cambrils)