Les competències bàsiques

La propera setmana els alumnes de 4t d’ESO de Catalunya realitzaran les proves de competències bàsiques en les matèries de llengües i matemàtiques. A tothom, alumnes i docents, ens importa treure uns bons resultats per si som escollits per passar les proves PISA o per si ens comparen amb els altres centres de l’entorn i resulta que quedem malament.

Vist des de fora les proves són com un termòmetre per tal de comprovar el nivell que assoleixen els nostres alumnes, no fos cas que estiguéssim posant unes notes massa altes i el seu nivell competencial al final de l’ESO fos clarament deficient. Suposo que des de l’administració aquesta deu ser una de les eines per poder controlar el que es fa als centres d’ensenyament, i ben mirat, com que s’hi destinen molts milions d’euros, cal saber si estem donant un bon ús als diners que paguem els contribuents.

A mi personalment no m’agrada gaire que em controlin, suposo que això li passa a molta gent, però penso que és necessari fer-ho així. També puc dir que qualsevol intent de fiscalització genera en mi, i en moltes persones, un rebuig natural i un intent d’escapolir-nos d’aquest afany de control. Però basar-nos només en unes proves més o menys objectives pot dur-nos a assumir alguns nivells d’incoherència. Posaré alguns exemples.

En alguns centres de secundària des de fa un temps desglossen la nota global d’anglès en les quatre disciplines bàsiques: reading, writing, speaking i listening. Això sí, quan arriben a batxillerat ja no donen tanta informació ni dediquen un sol minut a l’anglès oral. Motiu únic: això no s’examina a les PAU. No crec que hi hagi un sol especialista en anglès que pugui defensar que els alumnes a batxillerat ja no necessiten saber parlar-lo, simplement es fa per tal de superar amb la millor nota possible, tot i que no es parli gens bé, les proves de la selectivitat.

En ocasions els continguts que no sortiran a la selectivitat es passen una mica per sobre, i de vegades, no només una mica. Matèries de modalitat de primer de batxillerat que es fan servir per avançar continguts de les matèries de segon o autors d’història de la filosofia que ja es donen a primer perquè els continguts de la filosofia de primer no surten a la selectivitat.

En aquest sentit, si des dels centres o des de l’administració només ens centrem en superar les proves de competències podríem caure en el mateix parany. Podem trobar que d’aquí a un temps s’utilitzin hores de les matèries que no s’examinen en aquestes proves per reforçar les llengües i les matemàtiques. O fer al llarg de tot l’any exercicis que reforcin el nivell de competències dels nostres alumnes i ens oblidem de tots els continguts que no surten a les proves com podria ser, per exemple, la literatura.

També anticipo un altre parany que em sembla molt perillós. Si com a docent poso poc interès en les proves de diagnosi de 3r d’ESO i, un cop fetes, destino molts esforços a les competències de 4t, puc ser un centre de prestigi perquè el progrés aparent dels alumnes és molt bo i així tots contents, i també tots enganyats.

En conclusió, espero que l’administració posi altres mesures, i no només aquestes proves, per qualificar els centres i els docents, no sigui el cas que d’aquí a un temps tots haguem après a fer allò que diuen els castellans ‘hecha la ley, hecha la trampa’.