Les dificultats per a una indústria sostenible

Actuar contra el canvi climàtic és un repte molt més gran del que ens pensem. No significa només canviar un combustible per un altre, no n’hi haurà prou. El canvi, a més, haurà de ser transformador, deixant de fer unes coses per fer-ne unes altres de noves.

A Tarragona els canvis seran possiblement els més importants de Catalunya. Al tancament de les centrals nuclears entre 2025 i 2035 s’hi afegirà la disminució del consum de combustible per transport, tant terrestre com marítim i aeri, i la disminució del plàstic. El canvi substancial de la demanda de productes petroliers s’ha pogut copsar aquests dies de pandèmia, amb una caiguda del consum el mes d’abril del 80% de gasolines, d’un 90% de querosens i del 94% dels gasoils. És un senyal del que ve. Estimem que l’any 2030 hi haurà a Catalunya un 10% de cotxes elèctrics (ara és del 0,31%), un 12% híbrids endollables i un 23% híbrids convencionals. Aquest mix comporta una disminució del 25% del consum de gasolines i gasoils, que deixaran de produir les refineries amb una tendència a la baixa continuada. Una cosa semblant passarà amb el plàstic per l’eliminació del plàstic d’un sol ús i per la prohibició de fabricar plàstics multicomponents, que dificulten l’operació de reciclar.

Un altre repte de la indústria és consumir només energia renovable. De les dades d’autoritzacions ambientals de les empreses del polígon petroquímic s’extreu que el consum d’electricitat de la indústria dels polígons de Tarragona és de 2.890 GWh en electricitat, 1.712 GWh en combustibles per obtenir calor i 100 GWh en forma d’hidrogen. Si aquesta energia s’ha de produir amb electricitat, es necessitarà una energia de 4.702 GWh. Aquesta xifra és la que consumirien 1.300.000 de llars, equivalent a la meitat de les llars de Catalunya. I, si s’ha de generar amb energia renovable, caldria una potència de 1.600 MW en parcs eòlics o bé 2.650 MW en parcs fotovoltaics, amb l’emmagatzemament corresponent. O una barreja d’ambdues solucions. Cal triar.

A Tarragona els canvisseran possiblement els més importants de Catalunya amb el tancament de les nuclears i el menys consum de combustible i de plàstic

La resposta no té per què ser totalment elèctrica. Per exemple es pot emprar la biomassa i la valorització de residus per produir vapor. L’hidrogen es percep clau en la transformació de la indústria petroquímica, amb uns rendiments de generació superiors al 70%. Per això la transformació energètica de les comarques de Tarragona serà impressionant, tant pel tancament de les 3 centrals nuclears, com per la quantitat de centrals eòliques i fotovoltaiques, així com pel repte de liderar una producció d’hidrogen important. És clar que, encara més dur serà reorientar tota la producció petroquímica cap a una nova química basada en l’hidrogen, erradicant progressivament gasolines i gasoil.

Les comarques de Tarragona tenen una població de 796.000 persones. En les empreses petroquímiques hi treballen 5.162 persones directament, més 8.930 indirectes i 9.442 llocs de treball induïts. Amb l’efecte multiplicador d’1,73 i 0,67 que utilitza FEIQUE s’arribaria a una afectació total de 23.500 treballadors. Si el 25% de pèrdua de demanda es trasllada directament al treball, això pot suposar una pèrdua de 5.900 llocs de treball. Si hi afegim l’impacte pel tancament de les centrals nuclears, hi haurà 2.190 llocs de treball menys, que repercuteixen en 2.844 llocs de treball més per efecte multiplicador.

Què pot fer l’economia tarragonina per adequar-se al canvi? Ser el pol d’energies renovables i d’hidrogen de Catalunya. Ambdues qüestions van lligades. El complex petroquímic té la capacitat per transformar-se cap a una nova química, i els tres grups nuclears són nusos elèctrics bàsics pel sistema elèctric espanyol. La producció d’hidrogen al polígon, per ser transformat internament i per servir a la resta d’usos de mobilitat, s’ha de combinar amb la producció d’hidrogen als emplaçaments de les centrals nuclears un cop tancades, indrets que esdevindran bàsics en el suport derivat de la intermitència del sistema elèctric. En la mateixa direcció va la central de turbina-bomba de Riba-roja. En aquest sentit cal felicitar la URV que ha impulsat la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud cercant fons europeus per liderar el camí.

Adaptar-se a aquesta nova situació demana decisió i valentia. Construir parcs eòlics per 1.500 MW i fotovoltaics per 2.000 MW pot suposar la creació de 3.750 llocs de treball. Si de les centrals nuclears es pot mantenir la meitat del treball i l’activitat petroquímica aguanta gran part per la nova química, el nou escenari per les comarques tarragonines es pot salvar. No és fàcil, però la transició climàtica, amb una nova economia, no ho serà per a ningú.

Per tant, no s’hi val a amagar el cap sota l’ala i esperar que les patacades vinguin fruit de la improvisació. Convèncer les multinacionals del polígon s’ha de fer mostrant que la infraestructura renovable s’està fent amb decisió. El debat cal fer-lo amb valentia. Hi va el futur.