Les famílies i l’escola: l’entrevista amb el mestre

És fonamental la sinceritat, ja que fa més autèntica la informació i ajuda a constatar que no hi ha una única realitat, i sí moltes i diferents, i compartir-les és una bona pràctica per tots
 

Josep Maria Cornadó

Whatsapp
Josep Maria Cornadó (Doctor en Ciències de l’Educació)

Josep Maria Cornadó (Doctor en Ciències de l’Educació)

Al calendari de la majoria dels pares i mares hi ha dates subratllades... són dies importants per diferents motius. Alguns generen bones expectatives, il·lusió i altres, preocupació i incertesa: aniversaris, proves mèdiques, viatges, dentista i, entre ells, el dia de l’entrevista a l’escola. Ara que acaba de començar el curs, val la pena reflexionar.

Acostuma a ser un cop a l’any, i sempre és enriquidor conversar amb professionals que coneixen els fills, és interessant contrastar idees, expectatives i dubtes. Hi ha pares i mares, però, que tenen una visió «més o menys» ajustada a la realitat i d’altres que potser no tant. La interpretació de la realitat és un concepte subjectiu i depèn molt de la personalitat, educació, creences, sexe, estil de vida i formació de cada individu.

En general, la conducta de les persones té diferents «versions» en funció d’algunes variables i no és igual com es comporta un infant amb els de casa, els avis, els amics, els pares dels amics, a l’escola, etc., normalment s’actua condicionat per l’entorn, pels altres i per les expectatives.

A l’entrevista és clau la comunicació, entesa com un procés en què es comparteix informació, idees i sentiments i, per la família, «la reunió amb el mestre» ha d’esdevenir una oportunitat per conèixer millor els fills. Permet un contacte directe i proper amb el professional que n’està al càrrec. És fonamental la sinceritat, ja que fa més autèntica la informació i ajuda a constatar que no hi ha una única realitat, i sí moltes i diferents, i compartir-les és una bona pràctica per tots.

Després de la salutació de rigor i de l’inici «més formal» en el qual acostuma a portar el pes el mestre, s’ha d’entrar en la fase més important, l’intercanvi. És el moment de la conversa, ara parla el docent i escolten els pares, ara ho fan ells i el que escolta és el professor, i així tracten diferents temes, exposen idees i, si és possible, arriben a acords. D’això va la comunicació família-escola, d’opinar, informar, escoltar, conèixer i sobretot de compartir el que pensa, valora i sent cada una de les parts. És fonamental que la relació sigui simètrica i oberta i no hi hagi qui pensi que té la veritat absoluta perquè aquesta no existeix.

Les entrevistes tenen un temps limitat i cal aprofitar-lo bé. Val la pena preparar-les amb anticipació, portar anotades les preguntes que es volen fer o els temes sobre els quals es vol incidir. Es pot demanar explicacions de quasi «tot» si es fa de la manera correcta. És més important el «com» que no pas el «què», i cal ser respectuós i prudent davant els professionals.

No totes les entrevistes són iguals ni pels mestres ni per les famílies. Hi ha nens i nenes amb qui són més senzilles, perquè ells així ho faciliten, i en canvi hi ha que són més complicades, perquè els missatges que s’intercanvien també ho són. Hi ha temes dolorosos d’abordar, difícils d’acceptar i decebedors. També puc entendre que hi ha famílies que sempre reben missatges més aviat negatius, i això les posa a «la defensiva». En aquests casos l’entrevista no hauria de ser per jutjar ni sentenciar, sinó per abordar les dificultats de manera conjunta. En aquestes reunions escola-família es dona, però, una situació excepcional, el protagonista principal no hi és, no hi participa presencialment. En algunes situacions, a partir de determinades edats, es podria plantejar que a la part final assistís, sobretot si hi ha consens entre el mestre i la família, perquè així l’infant comprovaria l’acord entre els seus adults de referència.

És necessari tenir clar que el familiar i l’escolar són dos espais educatius diferents i que és fonamental treballar de la forma més col·laborativa possible, entenent, que les interseccions mai no han d’implicar intromissions. Està demostrat que el mestre que compta amb el suport de la família és més respectat i aconsegueix millors resultats en tots els aspectes. Els infants, des de les primeres edats, detecten si a casa es respecta el mestre, o si pel contrari es desconfia d’ell. El llenguatge verbal i el no verbal delaten les persones en un sentit o en un altre.

L’escola no ha d’entrar en les qüestions familiars ni la família en les escolars, és important tenir clares les competències pròpies i les de l’altre. El mestre ha d’actuar de manera transparent i així les famílies poden conèixer què hi passa, com es fan les coses, per què se’n prioritzen unes i no unes altres i sobretot les valoracions del centre educatiu.

Cada un ha de saber quin el seu rol, i respectar, encara que s’estigui en desacord, l’altre. Si s’està en sintonia molt millor, tot i que de vegades és difícil perquè les qüestions afectives estan molt presents, sobretot en els pares. No es pot parlar de forma objectiva d’un ésser a qui s’estima tant com un fill. El que sempre s’ha de fer, independent del resultat, és sentir-se part de la solució i implicar-se activament, estar oberts a escoltar, respectar i, en resum, conèixer una altra versió dels fills que, per més que es vulgui no són una extensió d’ells, sinó persones independents que fan la seva vida i prenen les seves decisions.

En definitiva, l’entrevista amb el professional que educa l’infant és una ocasió que sempre ha d’aportar aspectes enriquidors i reforçar l’acompanyament en el procés educatiu i formatiu. Per més que en algun moment els pares puguin escoltar missatges que no els agraden, ho han de prendre com un aspecte que ajudarà a entendre’ls millor i han de tractar-los com a ells els agradaria que ho fessin i això no vol dir educar en la permissivitat, sinó en el respecte, que és molt diferent. No hi pot haver educació si no hi ha respecte.

El valor del respecte està directament relacionat amb el diàleg, imprescindible en tota relació humana, la comprensió, que facilita l’aproximació al punt de vista de l’altre i ajuda a entendre’l millor, i la generositat, necessària per ser tolerants davant de maneres de ser i de pensar diferents. Així tothom surt beneficiat.

Temas

Comentarios

Lea También