Les infermeres tarragonines davant la segona onada de la Covid-19

L’arribada de la pandèmia el març a casa nostra va suposar un sotrac per a tothom, com a societat ens vam veure abocats a una situació límit i desconeguda. Les infermeres van viure en primera persona l’atenció i cura a pacients malalts per coronavirus, amb el sentiment de por generat per una malaltia desconeguda, fàcilment transmissible i amb pocs mitjans protectors. De fet, unes 70.000 infermeres podrien haver tingut la Covid-19 segons dades que revela la macro enquesta ‘Impacte de la Covid-19 en la professió infermera’, impulsada per l’Organització Col·legial d’Infermeria d’Espanya, mentre que el Consell Internacional d’Infermeres (CIE) assenyala que més de 600 infermeres han mort per la Covid-19 a tot el món.

Des del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA) vam ser molt conscients de l’excepcionalitat del moment i ens vam posar a treballar per donar suport i ajut a les prop de 5.000 infermeres de Tarragona i Terres de l’Ebre. 

Per això, vam fer una crida a empreses i organismes per recaptar material i gràcies a la seva generositat vam aconseguir recaptar més de 5.000 Equips de Protecció Individual (EPI) que van ser lliurats a diferents proveïdors de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. A més, el Col·legi va aportar directament 37.000 euros destinats a la compra de EPIs per tal d’ampliar l’estoc. Ens vam fer ressò de la crida del Departament de Salut perquè infermeres i infermers que no estiguessin en actiu es poguessin incorporar a hospitals i centres de salut. A la borsa que vam obrir a CODITA es van inscriure un total de 74 persones, mentre que 120 alumnes de l’últim curs del grau d’infermeria també es van incorporar a l’àmbit laboral.

Les infermeres hem estat clau en la gestió de la pandèmia des dels diferents àmbits d’actuació i, utilitzant totes les nostres competències, hem demostrat una vegada més el paper que juguem en el sistema sanitari. La ràpida evolució de la pandèmia va fer repensar el sistema sanitari, i en pocs dies es van haver de reorganitzar els serveis i es va canviar la forma d’atenció a les persones. En aquest sentit, les infermeres gestores van desenvolupar un paper clau en l’organització dels espais, la selecció de professionals i en establir les mesures adients per tal de poder vetllar per la seguretat clínica i per una excel·lent qualitat assistencial. Però malgrat això, no hem estat ni estem prou presents en les taules de decisions tant tècniques com polítiques, de fet, només un 3% de les infermeres de Tarragona i Terres de l’Ebre ocupen llocs directius i de gestió. Amb pandèmia o sense, és dur constatar que estem lluny dels lideratges merescuts, conscients com som que per fer una atenció amb qualitat cal incrementar la nostra capacitat de gestió. Hem fet front a una pandèmia amb limitació de recursos i ens enfrontem novament a una segona onada amb problemes estructurals importants: som poques, sabem que a Catalunya falten unes 23.000 infermeres, i cal revertir les retallades que es van dur a terme des del 2010.

Estem a les portes de la segona onada, no hem pogut aturar-nos durant l’estiu, però les infermeres seguirem al costat de la població, atenent, curant i cuidant als nostres pacients, malgrat les limitacions.