Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Opinion EL VORAVIU

Les misèries del litigi de l’art de la Franja

La catalanofòbia dóna vots a l’Aragó i el victimisme dóna vots a Catalunya. I la política és tan miserable que ho estimula.

Josep Ramon Correal

Whatsapp
Convido els polítics de Catalunya i de l’Aragó a respondre unes preguntes sobre el litigi de l’art sacre de la Franja de Ponent: per què l’Aragó reclama les obres que estan en museus catalans i no diu res de les moltes altres peces de més valor que hi ha en altres museus espanyols i de tot el món? Per què reclamen les obres un cop salvades i restaurades i no van fer res per conservar-les quan eren als seus llocs d’origen? Per què als veïns de la Franja els cau tan lluny el Museu de Lleida on poden gaudir de totes les obres i en canvi prefereixen anar a l’Hospital Arnau de Vilanova en comptes d’acudir als centres sanitaris d’Osca? Per què la Generalitat no va construir el Museu de Lleida fins que l’Aragó no van començar a reclamar les peces de la Franja? Per què no va fructificar la proposta del president d’Aragó Marcelino Iglesias (natural de Bonansa) i de l’alcalde de Lleida, Antoni Siurana, de crear un museu catalanoaragonès amb seus i fons d’art compartits? La meva resposta a totes aquestes qüestions és que la catalanofòbia dóna vots a l’Aragó i el victimisme dóna vots a Catalunya. I la política és tan miserable que ho estimula.

Temas

Comentarios

Lea También