Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Les revolucions municipals pacífiques

A l´Ajuntament de Tarragona hi havia un rellotge de fitxar que no s´havia emprat mai
Whatsapp

Hi ha dos tipus de revolucions, les traumàtiques i les pacífiques. Una transició d’un Estat autoritari a un Estat de Dret fet amb consens és una revolució pacífica. I una transició d’un llarg lideratge polític a un altre també, sigui a l’Estat, a la Generalitat o a un Ajuntament.

Per comoditat podria no haver escrit aquest article que es refereix concretament a l’Ajuntament de Tarragona i a més a les seves reformes administratives. Però pensant que en campanya no tot s’ho val i havent llegit al respecte coses com que aquest Ajuntament és un cas paradigmàtic de consolidació i conservació de les estructures administratives tradicionals heretades del règim polític anterior.

I encara més, que les eleccions del 1979 van portar pocs canvis a la manera de fer de l’Administració pública pot ser per falta de fermesa política o per excés de resistències internes i això durant trenta-sis anys. Havent llegit coses com aquestes, sí que escric aquest article.

Deixant de banda que totes les opinions són respectables, convé que se sàpiga que l’any 1976 quan vaig arribar a l’Ajuntament de Tarragona i des d’un punt de vista administratiu hi havia un flamant i nou rellotge de fitxar per als funcionaris que no s’havia emprat mai; un llibre d’actes del Plenari on tots els acords no eren tals sinó que només eren propostes copiades directament de les Comissions Informatives, on al peu de pàgina de les notificacions a tots els ciutadans es donaven recursos no vigents, és a dir, erronis, on en l’àmbit funcionarial no se sabien què eren les incompatibilitats i dedicacions exclusives a l’Administració pública, i on bona part del personal municipal no eren funcionaris sinó que estaven al conveni de la construcció, la qual cosa era un problema greu per a la mateixa institució i en relació a possibles impugnacions al desenvolupar activitats funcionarials sense ser funcionaris.

Ja es pot pensar doncs per on va anar el 1979 la primera gran reforma administrativa i la lluita i entrebancs que es van patir amb contenciosos i advocats coneguts de Barcelona en contra. Però va tirar endavant amb un equip funcionarial entregat treballant matí i tarda i els dissabtes al matí també.

De fet a la dècada dels vuitanta aquest model es va exportar i així es va fundar la Mancomunitat d’incineració de residus urbans i el Consell Comarcal del Tarragonès i es va refundar La Canonja. I les tres són entitats que continuen funcionant i a més amb èxit.

El 1989 va tenir lloc la segona revolució pacífica. Pacífica des d’un punt de vista administratiu, però no tant des del punt de vista polític, a causa d’una moció de censura amb canvi d’alcalde.

I la maquinària administrativa es va reformar i es va adaptar a les noves circumstàncies i va funcionar durant anys en una època de transformació de la ciutat evident i sense ajuda externa.

Dins d’aquesta segona gran reforma administrativa dels anys noranta per cert ja va funcionar sense problemes una gerència d’urbanisme. Per tant modernitat i estant organitzativament al dia de forma total. De fet, hi havia un alcalde que només volia funcionaris fins i tot al seu gabinet perquè deia que així veia la realitat, ja que el funcionari i el fet de ser-ho no depenia d’ell i per tant aquests podien actuar sense problemes.

I el 2007 va tenir lloc la tercera revolució pacífica i també es va adaptar la maquinària administrativa a les noves circumstàncies. D’aquesta època no puc parlar més que d’una transició modèlica política i administrativa i poca cosa més, ja que fa més de sis anys que aquest articulista ja no està al peu de la maquinària.

Però d’aquesta època sí que voldria fer una observació, i és que hi ha hagut el problema no menor que per raons generacionals han deixat l’Ajuntament alts directius que formaven part de l’espina dorsal de l’estructura, i que a més l’Ajuntament s’ha trobat que per raons legals estatals no ha pogut refer-se, ja que la taxa de reposició ha estat mínima o zero per motius econòmics prou coneguts.

En un Ajuntament s’ha de saber combinar l’eficàcia i l’excel·lència amb la seguretat. I en aquest sentit val a dir que durant desenes d’anys i malgrat els problemes que hi ha hagut, sobretot al final de cada cicle polític, ni cap alcalde ni cap regidora o regidor han tingut una sentència penal en contra. I mirin que hi ha hagut problemes de tot tipus, perquè trenta-sis anys donen per molt. I algun problema existent prové d’alguna societat anònima i no precisament de l’estructura administrativa en si.

Hi han tres formes d’organitzar un Ajuntament: mitjançant societats mercantils, mitjançant formes gerencials, i la clàssica de secretari, interventor i tresorer.

La primera ja hem vist pels voltants com ha acabat. La segona és important que els gerents no es pensin que ho són d’una empresa. I la tercera el 2015 continua sent vàlida sempre que es tinguin en compte tres principis. El primer és saber crear un equip de funcionaris que funcioni.

El segon és considerar que pot ser compatible amb alguna fórmula gerencial, per exemple d’urbanisme. En realitat, i tal com s’ha dit abans, va existir un gerent i una cap de serveis d’urbanisme potent amb funcions quasi gerencials. I també és compatible amb algunes societats anònimes però sempre que les protagonistes no siguin aquestes sinó l’Ajuntament en sentit estricte. I el tercer principi és el que tot això ha d’anar acompanyat d’una molt forta i desenvolupada administració electrònica.

Els líders administratius municipals també són moderns i a més tant ells com els seus col·laboradors han fet i superat oposicions i concursos. I per acabar, i malgrat que ja ha passat Sant Jordi, des d’un temps llunyà però també des d’un temps actual, m’agradaria trametre aquestes roses amb alguna espina, molt poques per cert, a totes i a tots els lectors.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También