Les veritats i les mentides del procés

Els advocats penalistes i els especialistes en dret processal mai no podien imaginar que la seva especialitat jurídica arribaria a ser tan popular gràcies al judici del procés. D’una manera especial s’ha fet famós Xavier Melero, advocat defensor de Joaquim Forn. Caldria remuntar-se a l’època de Perry Mason per trobar un lletrat tan en voga com Melero. En l’entrevista que ahir li van fer a RAC-1, Jordi Basté va preguntar a boca de canó al jurispèrit: «s’han dit moltes mentides durant el judici?». Amb la seva habilitat característica, Melero va respondre amb un exemple: si el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, y qui era cap dels Mossos d’Esquadra, Ferran López, declaren coses totalment oposades, «és evident que algú menteix». Doncs em sembla que no necessàriament. Mentir, en la definició de l’Institut d’Estudis Catalans, és «fer cientment, voluntàriament, una asserció contrària a la veritat». O com deien els nostres llibres de religió, «mentir és dir el contrari del que es pensa». De los Cobos i López poden dir coses aparentment contraposades i no mentir cap dels dos. Aquí rau la dificultat de dictar sentència. Recorrem als versos de Campoamor: «en este mundo traidor / nada hay verdad ni mentira: / todo es según el color / del cristal con que se mira». Amb quin color mirarà el tribunal el procés? Ai!