L’escola de Cornudella de Montsant

Els pares anaven ahir amb una rialla d’orella a orella. Ha començat l’escola. Només unes persones anaven més contentes que els pares: els avis. L’estiu ha estat una pallissa per als avis que han hagut de multiplicar els esforços per atendre els néts. Ho han fet contents, però tot té un límit. Ara toca pencar als mestres. Quina gran feina la de mestre! Nosaltres quedem baldats d’atendre una o dos canalles, i en canvi els mestres carreguen amb tot un ramat sense suport de cap gos d’atura. Admiro els mestres. I admiro d’una manera especial els mestres de les zones rurals. Enguany la principal novetat és la posada en funcionament del primer institut-escola rural a Cornudella de Montsant. Aquest model, que es posa en marxa de forma experimental, permet garantir l’educació de la mainada des dels 3 als 16 anys sense haver de moure’s del poble. Si ens creiem de debò la necessitat de donar vida als pobles, l’escola és fonamental. Per això aquest experiment és una gran notícia, sobretot si la comparem amb les novetats que han implantat en d’altres països en aquests dies del retorn a l’escola. Als Estats Units s’ha disparat -i mai millor dit- la venda de material escolar antibales. Especial sortida tenen les motxilles blindades per protegir l’alumne de possibles tirotejos. No sabem el bé que es viu a Cornudella de Montsant.