Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Less is more

Les complicades relacions a l´interior de la coalició de Convergència i Unió fins ara s´han anat solucionant amb dosis de sentit comú
Whatsapp

Les complicades relacions a l’interior de la coalició de Convergència i Unió fins ara s’han anat solucionant amb dosis de sentit comú i de realisme polític per ambdues parts, coneixedores que el trencament d’aquesta fórmula no podia ser beneficiós per a ningú. Malgrat que al si de la coalició conviuen des de sempre sensibilitats polítiques molt diferenciades (liberals, democratacristians, conservadors, socialdemòcrates, etc.), el cert és que les tensions ideològiques que hi podien haver de ben segur se suavitzaven pels efectes balsàmics de l’exercici del poder o, ja durant el període del tripartit, per les esperances raonables de tornar-lo a exercir.

Ara, la situació és ben diferent. Al marge de tensions ideològiques que majoritàriament no arriben als mitjans de comunicació, el que sí que hi ha entre ambdós partits són tensions nacionals, no al voltant de qüestions tàctiques sobre l’encaix de Catalunya dins de l’Estat espanyol sinó sobre els límits de l’exercici del dret a decidir. Aquestes tensions s’han vist ampliades pels resultats del 14-J (recordem-ho, 1.333 vots a favor de la proposta de la direcció d’UDC i 1.238 en contra, és a dir, només 95 vots de diferència, el 2,3% de la militància) i que, en qualsevol cas, posen sobre la taula que el sistema de quotes entre CDC i UDC i els equilibris seguits per a la presa de decisions són, si més no, una rèmora del passat.

Si fem abstracció del que passa estrictament al si de la coalició de CiU i si considerem l’enorme importància que per al conjunt del país tindran les decisions que adopti CiU en general i el president Mas en particular, resulta molt inversemblant que això depengui de 1.333 votants amb carnet d’UDC. Val a dir que si des d’UDC aconsegueixen fer virar la nau de CiU «només» amb 1.333 vots, la maniobra tindrà un mèrit polític excepcional, malgrat que qualsevol relació entre aquests 1.333 vots i l’interès i el sentiment majoritari del país sigui una pura casualitat.

Una de les obligacions dels dirigents polítics és respectar les minories i permetre el seu encaix en les decisions que afecten el conjunt de la societat, però aquestes decisions, justament, s’han de prendre d’acord amb el sentit majoritari d’aquesta societat. De fet, una de les explicacions de l’auge de determinats moviments polítics alternatius ha estat la presa de decisions reiterada només d’acord amb els interessos d’una elit i d’esquena a la majoria de la població. Caldrà veure si aquesta vegada less is more... o no.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También