L’estació intermodal. La torna del ‘hub’ del Prat

Als de la meva generació, quan érem petits i anàvem a comprar el pa del dia, el pastisser ens donava el que s’anomenava la torna; com que se suposava que la peça comprada no feia el pes oficial, calia ajustar-ne la diferència amb més producte; bàsicament, el que donaven era una barreta llarga i fina que agradava molt a la mainada. Compradors i venedors sabíem que el que s’afegia a la compra no compensava la minva, però tots tan feliços!

Aquestes darreres setmanes s’ha produït una notícia que m’ha fet pensar en aquesta tradició avui ja oblidada, però que jo aplico a la vida pública. En ple període d’estiu, el govern de Madrid ha presentat un projecte que ha negociat amb la Generalitat, consistent en la conversió de l’aeroport del Prat en un hub internacional de transport aeri.

Sota aquest títol tan espectacular el que s’hi amaga realment és l’allargament de la tercera pista, fet que tindrà com a conseqüència fer desaparèixer l’espai natural de la Ricarda i un part del delta del Llobregat.

Per a fer més mengívola una proposta que se sabia que seria polèmica, l’han acompanyada d’allò que metafòricament se’n diuen pastanagues polítiques: una espectacular inversió de 1.700 milions d’euros, la creació de milers de llocs de treball directes i indirectes i, per últim, com per demostrar que el president d’AENA, Maurici Lucena, és coneixedor de les tradicions catalanes, amb una doble torna. En què consisteix? Doncs en connectar els aeroports de Girona i Reus a la línia de l’AVE, fet que a les comarques del Camp ha de suposar la construcció d’una estació ferroviària intermodal.

Com que crec que els lectors del Diari ja han estat prou bombardejats amb informacions a favor i en contra del hub i que també hauran llegit i escoltat tota mena d’opinions d’experts, de polítics i de dirigents econòmics, els estalvio insistir en el tema. El que sí que vull fer és defensar el respecte que ens mereixem els ciutadans i les ciutadanes d’aquesta part de Catalunya, ja que negociadors d’una part i de l’altra ens volen fer creure una cosa que no és.

Aquest és un país que, quan vol, té poca memòria. Resulta sorprenent que es creguin que ens ho empassem tot i fàcilment. Els qui han intervingut en aquest tema saben -o ho haurien de saber- que la tan anomenada estació intermodal ja estava projectada des de fa molt de temps, que les obres que havien de costar 54,7 milions d’euros, que s’havien adjudicat l’any 2009 i que per a més inri, els qui manaven aleshores ens van prometre que començarien a principis de 2010.

També convé recordar en aquest moment que des que algú les va parar adduint espúries raons, hem assistit en els darrers anys a una continuada cerimònia de la confusió sobre la seva viabilitat, proposant alternatives inversemblants o fent creure que la solució del transport ferroviari al Camp era un suposat tramvia raríssim.

I ara venen uns senyors de Barcelona i de Madrid que fa anys i panys passen del fet que, encara que ells no vulguin, aquí s’ha anat conformant la segona àrea metropolitana de Catalunya, els quals, d’una manera sobtada, han caigut del burro i s’han adonat que la ubicació de l’estació de l’AVE fou en error.

En aquesta part del país ja hi ha molta gent que creu que polítics, diputats i algunes entitats socioeconòmiques del territori entomen sense queixar-se, i des de fa anys, tot el maltractament que rebem per part del Govern de Madrid i de Barcelona.

Pel que es veu, aquí només servim per tenir centrals i aviat cementiris nuclears encoberts, o indústries químiques de tota mena, o molins de vent a tort i a dret i, en general, tot el que s’inventin que pugui fer més complicada la vida dels qui hi vivim. El nostre capteniment és de llibre, la història un dia n’haurà de parlar.

Potser és hora que les ciutadanes i ciutadans d’aquesta part de Catalunya, quan hàgim de tractar amb polítics i venedors de fum vinguts de fora, ens posem un braçalet que, com els jugadors de futbol porti escrit el nom que ara està de moda en l’esport: «Respect». Que simplement és el que ens mereixem d’una vegada i per totes.

Periodista.Josep Maria Martí Reus, 1950) és periodista i professor de la UAB. Ha treballat tota la seva vida professional a la ràdio i ha tingut diferents càrrecs a la Cadena SER.