L’estiueig d’abans. De quan els Peris-Mencheta del ‘Ciero’ estiuejaven a Tarragona

De l’antic estiueig interior de les grans fortunes del canvi de segle, com els industrials tèxtils Sedó, els inversors Girona i els periodistes Peris-Mencheta, emparentats entre sí, ens queden les fotografies i els edificis

Tate Cabré

Whatsapp
L’estiueig d’abans. De quan els Peris-Mencheta del ‘Ciero’ estiuejaven a Tarragona

L’estiueig d’abans. De quan els Peris-Mencheta del ‘Ciero’ estiuejaven a Tarragona

Sovint els masos senyorials que han sobreviscut a l’especulació immobiliària ens transporten al paradís perdut dels estiuejants del 1900. Aquells llargs i dolços estiuejos dels burgesos urbanites van accelerar l’arribada de la modernitat als nostres pobles eminentment pagesos. L’estiueig d’abans va barrejar locals rurals amb forans urbans; aportant personatges singulars amb noves maneres de vestir, pensar, sentir... Que es van fer cases en estil colonial, modernista, noucentista, art déco...

Un bon exemple n’és el xalet de Baldomer Girona a La Selva del Camp, construït com a casal d’estiueig amb molt de gust en un deliciós estil modernista i amb molta visió pràctica al costat de l’estació del tren, per un prohom selvatà (1856-1936) instal·lat a Barcelona, on encara duu el seu nom un carrer al barri de la Vall d’Hebrón. Qui sap si el tal Baldomer potser era parent dels Girona de Tàrrega, també descendents de La Selva, fundadors del Banc de Barcelona, del Castell del Remei, de la Cambra de Comerç...?

Abel Figueres, actual propietari del «xalet del Baldomer», ens informa que el mas encara manté la biblioteca i la pista de ball on s’hi celebraven famoses festes d’estiuejants com la de la fotografia, però no conté documentació. I a l’Arxiu Municipal es conserva una acta d’incautació del 1936, durant la Guerra Civil... Però qui eren els estiuejants del xalet? A què es dedicaven?

El cronista de La Selva, Joaquim M. Masdeu Guitert ha estirat el fil de Baldomer Girona i Constantí per posar nom i cognoms a la seva esposa barcelonina Anna Bruguera i Riera i als seus fills Josep i Cèlia Girona i Bruguera, i ha descobert que aquesta estava casada amb Francesc Peris-Mencheta i Guix (1891-1980), un dels estiuejants-estrella de l’època, segons testimonis orals i fotografies, i propietari de l’imperi periodístic Mencheta des del 1916, any de la mort del seu pare, el periodista i polític valencià Francesc Peris i Mencheta (1844-1916), que no va poder suportar la mort per tifus dels seus altres dos fills periodistes i successors: Joan al 1913 i Antoni al 1915.

Francesc Peris-Mencheta i Guix, propietari del ‘Noticiero Universal’, vestit de Pierrot, dret a l’esquerra, a La Selva del Camp als anys 20. FOTO: CEDIDA

Paco Peris i Mencheta, el patriarca fundador de l’imperi periodístic havia estat un intrèpid periodista, corresponsal de guerra, considerat el pioner del reporterisme al segle XIX; un polític -moltes vegades diputat i senador vitalici- que es va posar els reis Alfons XII i XIII a la butxaca; i un empresari visionari fundador al 1883 de la primera agència de notícies a Madrid i al 1888 del primer diari vespertí d’Espanya, El Noticiero Universal, a Barcelona, popularment el «Ciero», a més d’altres capçaleres a València i Sevilla.

El matrimoni Peris-Mencheta-Girona, carregats de mundologia i de contactes, eren l’atracció dels altres estiuejants, sovint visitats per amics i parents de l’alta societat com les germanes de Francesc, Flora i Dolors Peris-Mencheta, casades amb Lluís (1873-1952), i Artur (1881-1965), Sedó i Guixard, fills de l’històric empresari reusenc Antoni Sedó i Pàmies(1842-1902), fundador de la Colònia Sedó a Esparraguera. Artur va ser col·leccionista de 5.500 obres dramàtiques, el fons més important d’Europa; el seu fill Joan Sedó Peris-Mencheta (1908-1966) va reunir la col·lecció més important del món de 3.873 llibres cervantins i un altre fill, Alfred Sedó Peris-Mencheta (1901-1983), va ser conseller lerrouxista de la Generalitat republicana.

Tristament per La Selva els anys daurats de l’estiueig interior es van eclipsar quan es van posar de moda Salou i sobretot Sitges, on els Peris-Mencheta van seguir brillant en societat i com recorda la seva esquela del 1980, on ell va rebre el títol de ‘Fill adoptiu’ de la capital del Garraf.

Temas

Comentarios

Lea También