L´estàtua de la República

L’historiador Joan B. Culla creu que amb l’exposició ‘Franco. Victòria. República. Impunitat i espai urbà’, «els responsables polítics del govern municipal volien convertir-la en el primer assalt d’una Kulturkampf (combat cultural) –o, com es diu ara, d’una lluita pel relat– contra l’hegemonia narrativa de l’independentisme. [...] Així les coses, resulta d’una falsa candidesa improcedent que el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, es queixés el dia de la inauguració que «les crítiques amaguen un atac al govern municipal [...]. En tot cas, van ser quatre dies d’una teràpia col·lectiva entre commovedora i esperpèntica que, des d’un punt de vista politicoelectoral, no li ha fet a Barcelona En Comú cap mal. Al contrari: quina credencial de progressisme, sotmetre el dèspota (en efígie) a un ritual d’humiliació com aquest!».

No deixa de ser curiós que l’Ajuntament presidit per la ‘republicana’ Ada Colau, en comptes de jugar a cuit i a amagar amb les estàtues franquistes, com ara ha ocorregut al Born, no s’acabi de decidir a reintegrar la de la República al peu de l’obelisc situat a la cruïlla del passeig de Gràcia amb la Diagonal, on va ser inaugurada solemnement pel president Lluís Companys el 12 d’abril de l’any 1936, pocs mesos abans de la revolta feixista del 18 de juliol. És evident que l’estàtua de la República, que l’any 1990 va ser instal·lada al districte de Nou Barris per decisió de l’alcalde Maragall, cal retornar-la d’una vegada per totes al lloc d’on va ser retirada pel règim franquista. Amb la Memòria Històrica, no s’hi juga...

Jordi Pausas

(París)