L’hàbit no fa el monjo ni el títol fa l’ofici

Salvador Dalí es va presentar a l’examen final a l’Escola de Belles Arts de Madrid amb una americana cridanera i una gardènia a la solapa. El tribunal li va demanar: «Triï un període de la història de l’art i expliqui què en sap». El jove Dalí respongué: «No em dóna la gana. Tots els professors d’aquesta escola són incompetents per jutjar-me a mi. Me’n vaig». Va girar cua i va marxar. Fou suspès i expulsat de l’escola. Altres genis en altres especialitats, com Le Corbusier o Frank Lloyd en arquitectura, no van obtenir mai cap títol. Més coronat és el cas de Hamilton Naki, que va col·laborar amb el doctor Christian Barnard en el primer trasplantament de cor de la història i que va exercir la medicina i la cirurgia tota la vida sense cap titulació acadèmica. Evidentment són casos excepcionals. Com a norma general, la capacitació per exercir una activitat o un ofici la dóna una escola o una universitat i ho avala a través d’un títol. En aquest país hi ha hagut sempre una dèria pels títols. Fins i tot la famosa «titulitis» ha estat criticada com una malaltia social, tal com ho demostra la guerra dels màsters que acaba d’esclatar. El més curiós del cas és que tota aquesta febrada per aconseguir un títol afecti sobretot la classe política. No s’entén, perquè l’únic ofici que es pot exercir en aquest país sense cap titulació és el de polític.