Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

L'important és arribar

Maribel Millan

Whatsapp

N-340 al seu pas per les Terres de l’Ebre. Va ser a Alcanar dimarts passat i va suposar la segona víctima mortal al tram ebrenc de la via des de principis del 2016. I, com ja acostuma a ser habitual, va ser en un xoc frontal, amb un turisme i un camió implicats. En tot l’any passat van perdre la vida 15 persones en aquesta carretera, una xifra que fa esgarrifar i que sembla que enguany no s’assolirà. Això sí, aquest 2016 trencarà totes les estadístiques de sinistralitat al conjunt del territori, tenint en compte que el 20 de març hi va haver el gravíssim accident d’autocar a l’autopista AP-7 a Freginals, en què van morir 13 noies estrangeres, que estaven d’Erasmus al nostre país i que tornaven de passar el dia de les Falles a València.

Crec que els conductors sovint no som conscients del que ens juguem quan sortim a la carretera. De vegades cal pensar-ho dues vegades abans de fer un avançament o córrer una mica per sobre del que marquen els senyals de la via. Perquè, en qüestió de mil·lèsimes de segon, tot se’n pot anar en orris.

He de confessar que no m’agrada gens circular per la N-340 i sempre que puc l’evito. Però, si no hi ha més remei, em carrego de paciència. M’incorporo a la via amb molta precaució i si em toca al davant un camió lent i he de circular seguint-lo a menys de 80, 70 o 60 quilòmetres per hora, doncs em poso música i m’ho prenc amb calma. Perquè no serveix de res avançar, quan la filera de camions és interminable. Al cap i a la fi, com indica la saviesa popular, l’important és arribar.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También