Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

L’instant a Mas Miró. Sentir la mirada del geni cel enllà

Preservar les nostres joies. Visitar aquest mas ens hauria de servir per pensar quin llegat volem deixar, que també voldrà dir quina estimació tenim pel nostre entorn, els nostres creadors i a nosaltres mateixos.

Xavier Graset

Whatsapp

«T’escric des de Mont-roig; he vingut aquí a passar uns quants dies, a viure amb el paisatge. A combregar d’aquesta llum blava i dorat dels blats i a ennoblir amb aquesta visió. Com ens ennobleix el paisatge! Jo posat aquí sento un gran amor per tot, estimo una bestioleta i una herba qualsevol i no puc comprendre ni imaginar cap malifeta dels homes.

Ens sentim també més enfortits per fer el nostre camí, i la nostra vida a Ciutat, després d’una temporada al defora serà més ferma i més sana». És un fragment d’una carta de Joan Miró a Enric C. Ricart el maig del 1916 on el pintor universal que va fer el pas a la pintura durant les seves estades al Mas Miró de Mont-roig remarcava la connexió que va mantenir amb la terra i que va alimentar la seva obra. El recupero de la magnífica edició del primer volum del seu epistolari català de Joan Miró (1911-1945) feta per l’editorial Barcino i la Fundació Joan Miró.

Aquest paisatge i entorn que el va inspirar, el mas que va inspirar La Masia el famós quadre que va ser propietat d’Ernest Hemingway i que s’exhibeix a Washington, és el que des d’aquest mes d’abril podem visitar, i que tutela la Fundació Mas Miró. Ho celebro i molt.

Ja fa uns quants anys que hi vaig entrar a interessar-me per com estava aquest indret que forma part de la iconografia universal i que va estar a punt de desaparèixer trinxat per l’autovia, el pas del ferrocarril i de l’autopista, sense descomptar l’antiga nacional més a prop de mar, un masover dubtava de com podia acabar aquest patrimoni. I l’home m’explicava meravellat com tot sovint s’hi acostaven visitants encuriosits, inclosos algun japonès que genolls en terra va fer reverències i tot a la Masia.

Ho hem de celebrar, perquè maldestres com som a l’hora de preservar el llegat artístic i històric més immediat, tenim a Mas Miró un centre d’alt valor, que se suma a la ruta dels genis, com Pau Casals a El Vendrell, Picasso a Horta de Sant Joan, Gaudí a Reus, i tot el pes magnètic de la Tarragona romana. 

Joan Miró que tenia els avis a Cornudella, visitava la platja i els pobles de la zona, de ben petit, i més encara quan el seu pare va comprar el 1911 el Mas Miró, i els seus primers dibuixos que es conserven representant Mont-roig són del 1906. La platja, Sant Ramon, La Masia, la taula, vinyes i oliveres, el cavall, la pipa i la flor vermella, i tants altres quadres, alguns inspirats a Prades, d’altres a Siurana, beuen d’aquest paisatge que hem anat transformant, a risc d’endur-se pel davant joies com aquest Mas. És la paradoxa d’un progrés que vol arribar de pressa, molt de pressa, no se sap on, sense ni tenir en compte figures, imatges de ressò únic, que ens diuen com som, com ara Joan Miró. 

Quan entres a aquestes estances, al taller, al menjador, l’habitació, el celler, i penses que d’Ernest Hemingway a Matisse passant per Alexander Calder, Vassili Kandisnki i el pianista George Anteuil van passar per aquest mas, alguna cosa et recorre l’espinada.

Quan descobreixes, segons el relat de  l’Elena Juncosa, directora de la Fundació, explicat a l’audioguia, que el setembre del 1932 Calder, que tenia un dels famosos mòbils penjat al menjador del mas, hi va fer un espectacle de circ en miniatura, amb figures que duia en una maleta, i amb la seva dona tocant l’acordió, t’imagines la cara de Miró somrient com un nen gran. Quina mà de talent i de creativitat que han contemplat aquells garrofers, que per Miró eren l’essència de Mont-roig, l’essència del país.

Aquesta nit i demà al Mas Miró hi ha organitzada una nit especial, amb sopar, visita i contemplació dels estels. Deurà ser com sentir la mirada de Joan Miró cel enllà, amarat de vinya, d’ametllers i garrofers, del blau del cel i del mar, fent joc amb el vermell de la Roca. Que visitar aquest mas ens serveixi per pensar quin llegat volem deixar, que també voldrà dir quina estimació tenim pel nostre entorn, els nostres creadors i a nosaltres mateixos.

 

Periodista. Dirigeix i presenta ‘Més324’ (TV3) i col·labora a Catalunya Ràdio, on fa el programa ‘Líquids’ i n’havia fet d’altres com ‘L’oracle’. Va començar a Ràdio Salou i va ser promotor de Canal Reus TV.

Temas

Comentarios

Lea También