El Tiempo
Estado Carreteras
Whatsapp
Encuesta
Directorio Empresas
El 17 d’octubre centenars de periodistes de tot el món es van tancar a La Pedrera a Barcelona en una roda de premsa. Es presentava el nou llibre de Dan Brown Origen. No cal presentar a Brown. Ha venut més de 200 milions d’exemplars de les seves obres a tot el món i els seus llibres s’han traduït a 56 llengües. Ha estat número 1 amb les seves obres El codi Da Vinci, Àngels o dimonis o Inferno, entre d’altres. A la roda de premsa enviats especials dels diaris més prestigiosos del planeta li feien preguntes sobre el llibre. Es posaven molt seriosos i filosòfics sobre el leitmotiv del llibre; el típic cap on va la humanitat i d’on venim.
Curiosament hores més tard es va passar de la transcendència a la intranscendència més absoluta. Brown apareixia a la televisió en un to totalment diferent. Era a El Hormiguero d’Antena 3 on entre rialles, bromes i jocs de màgia el rei dels best-sellers havia de vendre el seu llibre a una audiència més interessada en la seva vida privada que en els protagonistes de la novel·la. Aquest és el preu avui per als escriptors més mediàtics. No sabem que pensava però no el vaig veure gaire còmode. Intuïm que seguia ordres dels seus caps de premsa i màrqueting que segurament només tenien una idea al cap: hem fet una tirada de 600.000 exemplars a tot l’Estat i s’han de vendre com sigui. En dues paraules: show business, negoci amb espectacle inclòs.
La polèmica sobre la qualitat literària dels best-sellers és un tema molt llarg i que no cal obrir aquí. El que està clar és que Brown construeix històries per a les masses. És la mass literature que habitualment encapçala els rànquings de llibres més venuts. Ara bé vendre best-sellers avui no és tan fàcil com abans. Ara els escriptors fan gires per tot el món amb agendes plenes de conferències, signatures amb fans i aparicions en TV on, si és necessari, han de contestar preguntes poca-soltes per «vendre el llibre» a l’hora de màxima audiència.
Ho aguantarien escriptors del passat, iniciadors del best sellers com Agatha Christie o Arthur Conan Doyle? Suposem que dirien que els escriptors avui s’han convertit en showmans i showwomans preparats per a tot. També amb capacitat per les noves tecnologies, òbviament. Aquí obrim una nova via: la reinvenció del gènere i de la literatura. Que la nostra societat consumeix productes audiovisuals a totes hores és un fet. I les noves generacions es mouen a través de missatges ràpids o d’àudio de whatsapps o, fins i tot, de tuits de Twitter. Per aquesta xarxa social fa unes setmanes es va popularitzar un fenomen social que molts defineixen com microliteratura, narrativa transmèdia o tuitnovel·la.
Parlem de Manuel Bartual i de la seva «obra» creada a través dels tuits que anava fent durant les seves vacances de Mallorca i que van seguir 500.000 persones, xifres dels best-sellers clàssics. Els episodis amb vídeos que sorprenien cada cinc minuts els tuitaires van ser un èxit fulgurant. En algun tuit va posar imatges de l’hotel on s’allotjava i els seguidors ho van investigar a través de Google i Google Maps. Vaig entrevistar als responsables dels hotels on passava l’acció i estaven entre indignats i feliços. Indignats perquè les centrals telefòniques estaven col·lapsades amb centenars de trucades preguntant per aquest tuit-thriller, amb visites sorpresa de gent que preguntava per l’habitació de Bartual, la 328. I contents perquè tenien una publicitat extra molt dolça. Potser els nous consumidors demanen això. Estan acostumats que els sedueixin amb sorpreses, enigmes i formats fàcils de seguir i llegir. Reclamen nous tipus de best-sellers més atractius.
Està clar que el sector s’ha d’actualitzar i reinventar però és incert el futur. Seguirem novel·les en directe a través de Facebook o Facebook Live? Seguirem les trames literàries a través d’imatges d’Instagram Stories? Veurem cap a on tira tot plegat. Això ho dictareu tots vosaltres, els lectors.
