Más de Opinion

Llarga vida a la premsa escrita i als diaris en paperper una bona dieta mediàtica i democràtica

Eina de comunicació a la població. Donada la importància de la premsa, les autoritats sanitàries consideren que es pot continuar posant a disposició del públic material de premsa i revistes en establiments de restauració

NEUS BONET

Whatsapp
NEUS BONET

NEUS BONET

Fa uns dies una amiga i excompanya de Junta al Col·legi de Periodistes s’adonava del mateix que jo havia percebut feia dies en diferents bars on acostumava a anar a fer el cafè. En aquests autèntics santuaris on trobar-me amb companys periodistes per intercanviar informació i fer-la petar, moltes coses han canviat respecte a la situació prèvia de la pandèmia. Però n’hi ha una que especialment m’ha colpejat, m’ha preocupat i m’ha fet pensar. La majoria d’aquests bars ja no tenen els diaris a disposició de la seva clientela.

Tot i que no està demostrat que el paper sigui transmissor del virus, en alguns d’aquests establiments de restauració els han fet desaparèixer privant-nos del valor afegit d’estar informats de què passa al món.

La persistènciade la Covid en paper imprès mostra reduccions del 99,99% en 30 minuts

I és que, ara com ara, res es pot donar per sabut pel que fa al coronavirus. I qualsevol prevenció és comprensible. Però cal no passar-nos de frenada. I menys si ens atenim als estudis científics, com els que cita el mateix Col·legi de Periodistes de Catalunya, després d’haver demanat informació als responsables d’establir les garanties sanitàries de la Generalitat.

En la seva comunicació, la institució periodística recorda que no hi ha hagut cap infecció de la Covid-19 a través de la manipulació de diaris o revistes. I cita un estudi del National Institutes of Health (NIH), Centers for Disesase Control (CDC), UCLA i la Universitat de Princeton on es demostra que la transmissió del virus és pràcticament inexistent.

També el Departament de Salut insisteix que la principal via de transmissió del virus SARS-CoV-2 és la via aèria i, assegura, que d’acord amb les investigacions disponibles, la transmissió del virus a través del contacte amb el paper és molt baixa.

Ho argumenta amb el fet que s’ha observat que en superfícies poroses, com el paper i el cartró, la transmissió té menys potència i durabilitat que en superfícies no poroses. En el cartró s’ha observat una disminució del 99,9% de la infectivitat en poc més de dos dies. En el paper, que és més porós, s’estima que pot romandre menys temps.

De fet, un estudi sobre persistència en paper imprès mostra reduccions del 99,99% en 30 minuts. A més, cal no oblidar que la premsa escrita passa rigoroses mesures de control de salubritat i pràcticament sense manipulació humana.

Per aquest motiu, i donada la importància de la premsa com a eina de comunicació a la població, les autoritats sanitàries consideren que es pot continuar posant a disposició del públic material de premsa i revistes en establiments de restauració i altres tipus d’establiments i locals.

Esperem i desitgem, pel bé de la societat, que no costi massa recuperar que bars i locals on molta gent encara llegia els diaris, ho faci en un futur no gaire llunyà. També serà una manera de mantenir activa la professió periodística i els beneficis socials que comporta. Si hi afegim que amb la pandèmia molts quioscos han hagut de tancar i que, de fet, el negoci principal ja no és pas la venda de diaris, el panorama encara és més desolador.

Mai no he entès els ‘gurus’ quetot ho maten quan sorgeixen noves formes de comunicar-se

La premsa escrita, especialment amb el paper, havia de desaparèixer quan va néixer la ràdio. Que també havia de desaparèixer quan es va popularitzar la televisió. Que també moriria amb les xarxes socials...

No entraré ara (deixem-ho per a un altre dia) en si el paper morirà enfront del suport digital perquè, entre altres, mai no he entès els ‘gurus’ que tot ho maten quan sorgeixen noves formes de comunicar-se i perquè exemples d’arreu del món desmenteixen la dicotomia.

El que mana és el contingut, independentment del suport, sempre que aquest sigui de qualitat i interessi per la informació que aporta. Però sí que em preocupa seriosament que el consum d’informació només sigui a les xarxes i seguint només aquells i allò que ens interessa.

Cal mantenir una visió àmplia i crítica per tal de garantir una bona dieta mediàtica i democràtica.

Mentrestant, llarga vida al paper i a la premsa escrita.

* Periodista. Exdegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet  va començar la seva trajectòria a Ràdio Salou i Ràdio Reus. Ha treballat a la Cope, Ràdio 13, el Diari i Ona Catalana. Ha dirigit i presentat diversos programes de Catalunya Ràdio així com els informatius més emblemàtics d’aquesta emissora. En l’actualitat presenta el Catalunya Migdia del cap de setmana.

Temas

Comentarios

Lea También