Llegim còmics, parlem de còmics

Ha plogut força des que Umberto Eco decidís incloure dins del seu conegut assaig Apocalípticos e integrados (en la traducció espanyola de Lumen de 1965) l’estudi sobre el mite de Superman com a exemple de cultura de masses. Tot i que la seva mirada feia referència a una etapa molt concreta del personatge creat per Jerry Siegel i Joe Shuster, cal remarcar que el semiòleg italià inclogués com a matèria d’estudi «seriosa» una mostra de cultura «baixa» (amb totes les cometes que es vulguin) com el còmic. De fet, en el mateix recull també s’hi podia llegir una lectura de Steve Canyon (la tira de premsa de Milton Caniff) i una mirada a Charlie Brown (el personatge principal de Peanuts de Charles Schulz).

Eco no és l’únic estudiós que ha fixat l’atenció acadèmica cap al còmic, fent evident que no es tracta d’un simple entreteniment per a la canalla (tot i que ho pot ser, com també el cinema o la música, per exemple), però la seva aportació ha deixat empremta durant molt de temps. Per sort, avui dia ja no és estrany que el còmic es pugui analitzar i estudiar des d’una perspectiva acadèmica i que també entri a les aules no només com a eina de lectura sinó també com a matèria d’estudi. Així, la Universitat de València ofereix actualment la que és ja la tercera edició d’un màster propi sobre Còmic i Educació que exemplifica precisament aquestes dues mirades (l’acadèmica i l’educativa). I l’associació Unicòmic i la Universitat d’Alacant, pioneres en l’estudi del còmic a l’Estat espanyol, han fet un pas més i han transformat les seves jornades anuals en un congrés internacional d’estudis universitaris sobre el còmic que se celebra cada tres anys (el proper serà el 2024).

I què tenim a Tarragona? Sense comptar activitats puntuals, cal destacar-ne dues pel seu recorregut i durada. En primer lloc, la Setmana del Còmic de Tarragona, unes jornades d’estudi de l’art seqüencial organitzades pel col·lectiu Delirópolis entre els anys 2008 i 2019, amb dotze edicions (fins ara) que han portat a la capital tarragonina destacats autors com Kap, Max, Forges, Horacio Altuna, Daniel Torres o Paco Roca (per anomenar-ne només alguns). L’esperit d’aquestes jornades, que han comptat també amb exposicions i projeccions de pel·lícules i documentals, ha estat el de divulgar el món de les vinyetes i acostar-lo a tothom amb rigor. Fruit d’aquestes jornades ha aparegut enguany el llibre Mirades i estudis des de la Setmana del Còmic de Tarragona, publicat pel Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona i Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, amb la col·laboració del Departament de Filologia Catalana de la mateixa universitat. Es tracta d’un testimoni parcial d’aquestes jornades, amb la crònica detallada de totes les edicions celebrades fins al moment, així com la reproducció dels cartells. El gruix del volum està format per estudis d’obres i autors ben diversos, des del còmic 1811. El setge de Tarragona (publicat amb motiu del bicentenari del setge de Tarragona durant la Guerra del Francès el 2011), a l’horror (i la bellesa) que transmet l’autora canadenca Emily Carroll, passant per la mirada femenina de Persèpolis, la presència del còmic a la xarxa (per part d’autors i de divulgadors), l’obra de Jan (el creador del conegut Superlópez) o el món superheroic amb una anàlisi de la versió animada del Batman dels anys noranta o de la presència de personatges i còmics de l’editorial DC a la petita pantalla. Tots aquests treballs procedeixen de conferències donades en diverses edicions d’aquestes jornades i el llibre està apadrinat precisament per Eduard Baile d’Unicòmic que n’ha escrit el pròleg.

En segon lloc, cal destacar una iniciativa de la Biblioteca Pública de Tarragona que conjuga la divulgació i també una mirada crítica. Es tracta del club de lectura de còmics, emmarcat dins els clubs de lectura que la biblioteca programa de manera ininterrompuda des de fa una pila d’anys. En concret, el club de lectura de còmics va donar el tret de sortida el segon trimestre del 2018, amb un cicle dedicat a herois i heroïnes d’abans, que ha estat seguit per cicles monogràfics dedicats als 80 anys de Superman, a la memòria històrica, a la mirada del monstre i al còmic japonès (manga). La pandèmia ha afectat la dinàmica del club, que des de l’estiu del 2020 se celebra virtualment, així com el contingut, que ha deixat d’oferir cicles temàtics. El club gaudeix actualment d’una bona salut i permet que tothom qui ho vulgui pugui llegir, i trobar-se (ara, virtualment) per parlar sobre còmics. I, fins i tot, parlar directament amb autors dels còmics que s’han llegit, com Sergio Colomino o Paco Roca. Si us agraden les vinyetes, ja ho sabeu!