Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Llegir, pensar i clicar

Hegel va dir que llegir el diari era l'oració matinal del ciutadà

Jordi Satorra

Whatsapp

Fa temps em va venir a les mans (al mail vull dir) un interessant treball de Francina Martí sobre uns aspectes intrínsecament imbricats avui en dia: llegir (en pantalles), pensar i ciclar; després vindria la lectura atenta de textos d’Enric Queralt, Daniel Cassany i d’altres.

Fa uns dos-cents anys que llegim… diaris. Hegel ja ens va dir que llegir el diari era l’oració matinal del ciutadà. En una frase veiem que llegir ens porta a ser un ciutadà, algú que pensa en la societat que l’envolta i que ens cal algú –el diari– que ens apropi la informació del món. El primer diari va ser el Relation aller Fürnemmen und gedenckwürdigen Historien d’Estrasburg (el 1605); dels de casa, el Diari de Barcelona (el 1792); el més antic dels que encara funcionen el Post-och Inrikes Tidningar d’Estocolm (des del 1645). Segurament si resseguim la frase inicial de Hegel i les dates ens adonarem per què tenim una tradició de pensadors i de democràcia tan feble…

Ara la gent llegeix molt però en digital. La lectura ja no és filtrada per un diari, sinó que moltes vegades confegim la nostra referencialitat a base de notícies de moltes fonts que en el seu conjunt ens confereixen una visió global (òbviament parcial). Hem passat, doncs, de llegir el diari que volíem a tenir una multitud d’opcions per informar-nos (deixant de banda els altres mitjans en so i imatge i la interrelació de tot plegat: som multimodals).

Un apunt, el diari suec citat des del 2007 només es publica en format digital. En aquesta allau d’informació, llegim amb cautela T. S. Eliot: «On és la saviesa que hem perdut en el coneixement? On és el coneixement que hem perdut en la informació?».

La lectura en aquest suport és diferent i apareix una nova competència (sense amo aparent a les escoles i instituts): la competència informacional digital. Com destriem el gra de la palla? Com sabem quins coneixements externs al text que llegim són bons per entendre millor el text i pensar sobre el que diu i construir un nou coneixement? Com som millors ciutadans, en definitiva? Encara tenim feina per evitar que l’alumnat naufragui en el navegador de la pantalla.

En tot cas, ara que ve el bon temps, el plaer de ‘resar’ en paper, en una bona terrassa i amb un bon cafè… és manifestament insuperable.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También