Llibertats

Smb tota seguretat no és ara el millor moment per debatre sobre la llibertat d’expressió. Hi ha el risc que alguns arguments puguin semblar una justificació de la matança de París, i mai l’ús de la violència pot emparar-se en cap pretext. Dit això, és evident que la massacre de Charlie Hebdo ha reobert la polèmica sobre els límits de la llibertat d’expressió. De la mateixa manera que molts han proclamat que ‘jo també sóc Charlie Hebdo’, d’altres han dit que ‘jo no sóc Charlie Hebdo’. La dificultat és saber on són els límits. A nosaltres, les caricatures de Mahoma no ens ofenen, però hem d’entendre que és el pitjor oprobi que pot rebre un musulmà. Per portar-ho a una temàtica més propera, la lectora Marina González s’ha ofès per l’acudit del Faro publicat divendres al Diari (vegeu la p. 30). Qui té raó? Com ha dit Obama, emulant Voltaire, «sé que la gent dirà cada dia coses horribles de mi, i sempre defensaré el seu dret a dir-ho».