Lloguers pels núvols. La mobilització ciutadana i la pressió social

La meva feina com a periodista em dona l’oportunitat i, sovint, el privilegi de conèixer realitats i situacions que em serien alienes. En les darreres setmanes ha coincidit que m’ha tocat conèixer de prop diferents persones que lluiten per conservar el seu habitatge, per poder accedir a un pis o per aconseguir un lloguer social.

L’accés a l’habitatge a Barcelona s’ha convertit en un malson per a molta gent i un tema de conversa recurrent. Segons l’article 47 de la Constitució, tothom té dret a un habitatge digne i adequat i són els poders públics els que han de promoure les condicions necessàries per fer efectiu aquest dret.

Tanmateix, una vegada més és la societat civil el motor dels canvis socials. Ja va passar amb la bombolla immobiliària quan es va crear la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, la PAH. Un moviment social pel dret a l’habitatge digne sorgit a Barcelona i que es va estendre per tot l’Estat espanyol. La PAH i altres entitats socials han pressionat perquè entri en vigor una nova llei hipotecària que protegeix molt més els drets dels consumidors i s’ha regulat la dació en pagament. 

Dia sí, dia també, es publiquen informacions sobre persones que pateixen la bombolla del lloguer

I ara, amb els lloguers pels núvols, principalment a Barcelona, però també a l’àrea metropolitana s’han creat diversos sindicats de llogaters.

Vaig conèixer el Jaume, un veí del barri de Vallcarca de Barcelona, que va aconseguir que una societat inversora que havia comprat l’edifici on vivia i el volien fer fora com a la resta de veïns, no tan sols li renovés el contracte per set anys més, sinó també una rebaixa del lloguer com a indemnització per les molèsties causades durant dos anys. El Sindicat de Llogaters i el Sindicat d’Habitatge de Vallcarca van acompanyar en Jaume en aquesta lluita.

Dia sí, dia també, es publiquen informacions sobre persones que pateixen la bombolla del lloguer i la constant mobilització de la societat per aconseguir que tinguin un habitatge digne. Al costat de persones que viuen drames personals i familiars, també hi ha qui aprofita la situació per fer-ne negoci.

Aquesta setmana he rebut un e-mail d’un administrador de finques que vaig conèixer arran d’un reportatge sobre les sancions que posa l’Ajuntament de Barcelona als propietaris de pisos que els lloguen, sense llicència, com apartaments turístics. A l’e-mail m’explica el que ell considera «el gran negoci dels okupes». 

Màfies organitzades

Diu que hi ha màfies organitzades que es dediquen a ocupar pisos amb l’únic objectiu de treure’n diners i explica el modus operandi que consisteix a donar coces a les portes i ocupar-ho amb persones contractades que tenen nadons. 

Una vegada més és la societat civil el motor dels canvis. Va passar amb la PAH i ara amb els sindicats de llogaters

També parla dels Mossos d’Esquadra i textualment diu: «cossos policials acovardits davant d’uns jutjats que qüestionen les seves actuacions i, en lloc de perseguir la delinqüència, el que fa és afavorir-la creant un negoci rodó i en diner negre. Els mateixos mossos coneixen a la perfecció els okupes pels seus noms i cognoms, són habituals, coneixen el seu negoci».

En canvi, en la manifestació que es va fer fa uns dies al barri de Sants per evitar que fessin fora sis famílies que havien okupat uns pisos d’un edifici, es criticava els Mossos per tot el contrari.

L’accés a l’habitatge és una qüestió polièdrica que té moltes arestes, molts punts de vista i molts interessos contraposats. Però per sobre de tot hauria de pesar el drama que pateixen milers i milers de persones. 

Bona part de la societat civil no tanca els ulls o mira cap a una altra banda, però també calen decisions polítiques valentes, justes i solidàries.

* Periodista. Vinculada als serveis informatius de TV3, ha presentat el ‘324 omarques’ i l’espai ‘L’Entrevista’ del 324 i ha participar en el programa ‘Els matins’. Fa classes a la Universitat Autònoma de Barcelona.