Lluites compartides per inocular en els joves el virus de consum de mitjans

Si no som capaços de fer que els joves vegin el periodisme com una eina per entendre la realitat, difícilment podrem garantir una democràcia més sólida i un futur amb ciutadans crítics i ben informats

23 julio 2018 08:12 | Actualizado a 23 julio 2018 08:17
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Fa poques setmanes des d’aquesta mateixa pàgina us parlava d’una necessària dieta mediàtica. La gent amb qui treballo està tipa de sentir-me parlar de la necessitat d’educar en allò que veuen, llegeixen o escolten la gent més jove mentre està en aquell moment vital de conformar i estructurar la seva pròpia opinió.

Fa unes setmanes que des del Col·legi de Periodistes organitzem uns esmorzars ‘off the record’ amb els líders dels principals partits polítics i sempre els demanem quina és la seva dieta mediàtica. Com s’informen. I sobretot, perquè aquesta tria i no un altre.

Cosa que sol donar respostes molt reveladores i molt indicatives del perquè els diferents partits configuren les seves propostes programàtiques sobre com dibuixar el mapa audiovisual i de premsa del país i sobre com gestionar els mitjans públics, més enllà del control que sempre s’hi vol exercir.

Hi ha moltes idees i propostes sobre com haurien de ser els mitjans, i molt poques de com consumir-los i ensenyar a consumir mitjans. Però com que encara sóc de les que respecta i creu en l’off the record, d’això, no en donaré més detalls. Parlem de com consumir mitjans. I de com els consumeixen els més joves. I aquí els hàbits han canviat a velocitat de vertigen. 

Inajornable

Fa nou anys que el Col·legi de Periodistes té un programa de premsa a les escoles amb l’objectiu de crear ciutadans crítics amb allò que consumeixen a la tele, ràdio, premsa, internet o xarxes socials. De la mateixa manera que som cada cop més curosos amb l’alimentació i mesurem i lluitem perquè l’alimentació sigui sana, equilibrada i amb productes de proximitat, des del Col·legi volem inocular el virus perquè en el consum de mitjans la cura sigui la mateixa. I ara la lluita la compartim amb el CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya) que ha posat en marxa l’Educac.

Hi ha lluites que no es poden abandonar i aquesta n’és una. I l’Educac és aquest nou programa del Consell de l’Audiovisual que vol promoure l’educació mediàtica en àmbits educatius. Una gran iniciativa a la qual el Col·legi s’hi ha sumat per oferir l’experiència dels nostres periodistes col·legiats a l’hora d’ajudar a formar els educadors als quals, és cert, com a l’escola, els ho demanem tot.

Educadors que de manera voluntària han fet i molt en aquest procés d’alfabetització dels més joves, quan no forma part de cap pla d’estudis. Però no podem esperar més en l’educació mediàtica reglada, perquè els mitjans, especialment els audiovisuals, tenen els seus propis codis que s’han d’aprendre a llegir i descodificar correctament. I correctament vol dir críticament.

Controlar versus educar

Fa pocs dies llegia una entrevista que li feien al vicepresident del CAC i gran còmplice en l’afany de promoure aquesta educació en consum de mitjans, Salvador Alsius, i deia convençut que davant la preocupació dels pares i mares de saber o poder controlar allò que arriba a les pantalles on consumeixen continguts els seus fills, seria molt millor que abans de parlar de control es parlés d’educació.

D’educar en la tria de continguts en funció del seu interès o de la seva banalitat. Educar en no tenir por a fer preguntes, a configurar l’opinió pròpia, a prendre decisions informades. I sobretot educar en lloc de prohibir que, com ja s’ha vist, la prohibició sol provocar l’efecte contrari al desitjat.

Els periodistes

Si no som capaços de fer que els joves introdueixin en la seva dieta mediàtica el treball dels periodistes i vegin el periodisme com una eina per entendre la realitat, difícilment podrem garantir una democràcia més sòlida i un futur amb ciutadans crítics i ben informats.

És cert que els periodistes també estem immersos en una crisi de credibilitat que s’engreixa amb la proliferació de les fake news, concepte que els joves coneixen a la perfecció, i que no deixen de ser les mentides de tota la vida però construïdes de manera més sofisticada. I que una de les maneres de fer front a aquestes falses notícies és el periodisme exercit amb el contrast, el rigor i amb la base deontològica del nostre codi ètic.

 

Periodista. Reelegida com a degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet va començar la seva trajectòria a Ràdio Salou i Ràdio Reus. Ha treballat a la Cope, Ràdio 13, el ‘Diari’ i Ona Catalana. Ha dirigit i presentat diversos programes de Catalunya Ràdio, així com els informatius més emblemàtics d’aquesta emissora. En l’actualitat presenta el ‘Catalunya Migdia’ del cap de setmana. 

Comentarios
Multimedia Diari