Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Llum d’agost. Passar pàgina al franquisme

Tot deu necessitar el seu temps. La Gürtel haurà servit indirectament, a banda de tots aquells que s’han embutxacat la pasta, per treure les despulles de Franco d’un espai on també hi ha els cossos de les seves víctimes

Diari de Tarragona

Whatsapp

Agonitza l’agost. I Pedro Sànchez en aquesta cursa sorprenent des de la seva moció de censura sorprenent ha donat llum verda a l’exhumació de les despulles de Franco. 43 anys més tard del que hauria d’haver passat el Valle de los Caídos deixarà de ser presidit pel dictador.

Tot deu necessitar el seu temps, i la Gürtel haurà servit indirectament, a banda de tots aquells que s’han embutxacat la pasta, per treure les despulles de Francisco Franco d’un espai on també hi ha els cossos i les despulles de les seves víctimes. L’Spain is diferent, el reclam turístic del tardofranquisme també serveix quan es vol analitzar què han fet els països amb les restes dels dictadors que han hagut de patir. 

Espanya és un cas únic. L’única democràcia del seu entorn que manté un santuari al seu dictador, al costat també de les despulles de José Antonio Primo de Rivera el fundador de la Falange. El govern killer (per allò dels gustos musicals de Pedro Sànchez) ha buscat la fórmula que pot permetre el moviment de la tomba de tona i mitja i reubicar Franco en un altre lloc.

Modificar la llei de memòria històrica i presentar el Valle de los Caídos com un espai de reconciliació. Serà difícil perquè aquell monument funerari està fet a la força i conté restes no classificades, en molts casos, de milers de víctimes d’un bàndol i l’altre de la guerra del 36. Ja veurem com arribem a final d’any, que és quan es pot fer efectiva l’exhumació. I veurem també si al final s’anul·len els judicis sumaríssims del franquisme, com el del president Lluís Companys, després dels anys que fa que s’intenta i reclama.

Potser la necessitat pressupostària del govern socialista i la cerca de suports ho pot fer decantar. El debat que s’obre ara, quan sembla assumit el trasllat, tret de l’oposició de la fundació que venera Francisco Franco, subvencionada amb diner públic (una altra situació única a Europa) i els partits de la dreta parlamentària. Els moments polítics viuen de la necessitat. Sànchez s’ha de moure per la força i la càrrega de moltes mesures simbòliques, però importants, el poden projectar a unes eleccions on refermi el lideratge que li ha donat aquesta oportunitat política, amb un PP llepant-se les ferides congressuals.

És la Llum d’agost, com el títol de la novel·la de William Faulkner, que Edicions de 1984 ha publicat aquest estiu traduïda al català per Esther Tallada, allà al comtat de Yoknapatawpha, on la por, el fanatisme religiós, la cobdícia, i un egocentrisme tràgic governen les hores. Són grans forces que dominen els nostres dies, ja sigui en aquell comtat imaginari, ja sigui a les democràcies europees.

Aquest cas insòlit del mausoleu franquista, que no han tingut ni Hitler, ni Mussolini, potser perquè van acabar morint durant la guerra, i no al llit com Franco, o d’altres dictadors, es mou per aquests sentiments que esmentava. És clar que he anat a veure la mòmia de Lenin a la plaça Roja de Moscou i la de Ho Chi Minh al Vietnam, quan he visitat aquests països, però en aquests casos ni hi ha els morts que hagin pogut generar, enterrats al seu costat, ni parlem de democràcia. I no parlem tampoc de cunetes.

El final del Valle de los Caídos pot acabar sent la seva desaparició, com augurava la pel·lícula d’espies i arts marcials de segona Jaguar Lives. Una pel·lícula del 1979 on la creu del Valle saltava pels aires en una explosió. Potser tots aquests 43 anys mantenint un lloc de veneració a un dictador expliquen l’ombra allargada del franquisme, i la violència amb què es mou la ultradreta que s’hi emmiralla, i que es mou pels nostres carrers donant cops i estripant tot allò que no els agrada.

Convençuts que l’Estat que manté un lloc de veneració al dictador els donarà capa d’impunitat. Una violència que manté el marc mental que aquella era un home bo, que va actuar contra el mal i verí, i poca cosa més. Un franquisme que és clar que no ha desaparegut del tot, que ideològicament s’ha transformat sota una capa de modernitat, però que segueix servint d’abeurador de molts dels discursos polítics actuals, que tergiversen el sentit de cada mot, ja sigui quan parlen de cop d’Estat, ja sigui quan parlen de democràcia.

Periodista. Dirigeix i presenta ‘Més324’ (TV3) i col·labora a Catalunya Ràdio, on fa el programa ‘Líquids’ i n’havia fet d’altres com ‘L’oracle’. Va començar a Ràdio Salou i va ser promotor de Canal Reus TV.

Temas

Comentarios

Lea También