L’objectiu dels CDR: ‘cabrejar els xinos’

L’estratègia del procés sobiranista ha estat una calamitat. «A las pruebas me remito», que diria un titulat de la Universitat Rey Juan Carlos. Suposo que ningú no sabia ben bé què s’anava a fer exactament i entre ruc i euga ens ha sortit somera. No ha estat un alçament perquè no hi ha hagut trets, ni morts, ni ferits. Però és evident que alguna cosa hi va haver i els poders de l’Estat s’han enfadat molt. Tanmateix, com que la mida de l’enuig ha estat molt per sobre dels fets reals, han hagut de fer veure amb literatura jurídica que la somera era un cavall desbocat. El relat tremendista del jutge Llarena no ha colat entre els seus col·legues germànics. Tampoc cal ser un gran jurisconsult per determinar que el procés va ser fum de sabatots. Només calia mirar una mica la tele per aclarir que allò no tenia res de rebel·lió. De la mateixa manera s’han carregat les tintes contra els membres dels Comitès de Defensa de la República detinguts ahir. Tallar carreteres no s’ha de fer i està penat, però acusar de rebel·lió i fins i tot de terrorisme és una altra exageració. Sort que l’escamot que manava la membre del CDR detinguda a Viladecans no va aconseguir tots els seus objectius, entre els quals hi havia bloquejar el Port de Barcelona per «cabrejar els xinos». Cabrejar xinos deu estar tipificat amb la pena capital.