Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

L’opereta italiana torna a amenaçar Europa. Eleccions, diumenge

Dels més europeistes als menys euroconvençuts. Quasi el 70% d’italians no veu el benefici de formar part de la Unió Europea. Aquesta dada preocupa perquè els apropa als britànics abans del Brexit

Griselda Pastor

Whatsapp
griselda.jpg

griselda.jpg

Itàlia votarà aquest diumenge. Tothom qui ha pogut veure a la cancellera alemanya Angela Merkel i al president francès Emmanuel Macron acompanyant al seu primer ministre a l’arribar a l’última reunió del Consell Europeu, aquest divendres passat, haurà entès ja que els resultats de les eleccions italianes preocupen.

No n’hi ha per a menys. Les dades comparades de les enquestes ciutadanes demostren que l’entusiasme italià pel projecte comú ha decaigut en els últims deu anys fins a convertir-se els italians en els menys euroconvençuts dels 500 milions de ciutadans.

El cert és que només el 36% dels italians enquestats creu que el seu país està millor sent membre de la Unió Europea del que estaria a fora. Quasi el 70% no veu el benefici que els aporta formar part d’aquest projecte. I aquesta dada apropa els italians al mateix sentiment amb el qual els britànics valoraven la Unió Europea abans del Brexit.
Però perquè no creixi el pànic, els coordinadors d’aquest informe, l’Institut Jacques Delors, mantenen que els italians són una classe diferent d’eurocrítics i els anomenen «eurofrustrats» com si el rebuig britànic hagués tingut alguna cosa de molt més militant i això dels italians fos menys important.

La sensació és que la Unió es belluga només per resoldre els problemes de França i Alemanya

«Els britànics mai no van tenir una història d’eurofília com van tenir els italians», ens diu Sebastian Maillard, director de l’Institut Jacques Delors. Ara «hi ha un desencís, sí. Eren un dels països més europeistes de la Unió Europea i avui, tot i no poder dir que són euroescèptics, sí que podem parlar d’eurofrustrats, eurodesencisats, decebuts i la culpa la podríem donar a l’economia italiana que no va tan bé com ells voldrien, però la més directa i clara la té la crisi de la immigració perquè els italians s’han sentit abandonats», ens ha explicat Maillard, des de París.

L’exprimer ministre italià Enrico Letta, president del mateix institut, ha explicat en un llibre que es va cansar de reclamar el suport col·lectiu davant les arribades d’immigrants a les costes d’Itàlia, però que la reacció europea no es va produir fins que Alemanya no es va veure assetjada pels refugiats que s’hi volien instal·lar.

Un exemple que li serveix per confirmar que la Unió de tothom es belluga només per resoldre els problemes dels dos països més grans. Un que fa corresponsable a les institucions de la UE dels resultats d’aquest proper diumenge.

Davant les arribades d’immigrants, els italians s’han sentit abandonats

«Estem preparats per al pitjor, si no és possible tenir un govern estable a Roma», ha dit el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, assegurant en un debat d’experts en temes europeus que li feia més por el que pot passar a Itàlia que el resultat del referèndum socialista alemany per decidir si volen entrar o no, una vegada més, en el govern de coalició amb el partit de Merkel.

La protesta immediata d’un ministre italià, donant per fet que Juncker volia influir des de fora en el vot, creant por als ciutadans per les repercussions de la seva elecció va provocar una rectificació curta dels seus serveis de premsa. En resum, el president de la Comissió Europea té un respecte absolut per la democràcia i espera el resultat del vot a Itàlia.

Responsable del desencís

El que no ha dit és si la seva institució, la Comissió Europea, hauria de sentir-se responsable del desencís que estan vivint allà. I escoltat el discurs de la seva última roda de premsa, la primera després de mesos d’incompareixença, sembla que no.
Juncker sembla que viu al marge de la realitat que angoixa els italians mentre el seu partit ha rescatat l’home de les festes sexuals pagades i amb menors en un intent de mantenir el poder que els qüestionen des del Moviment 5Stelle. 

Però el pitjor no és que això passi a Itàlia, sinó que en una roda de premsa institucional, un italià periodista convidat pugui aixecar la mà per preguntar al president de l’Europarlament: «Si Berlusconi li proposa ser el primer ministre d’Itàlia, ho acceptarà vostè?» 

I ell, com si la sala del Consell Europeu fos un escenari de la Paramount preparat per al remake d’El Padrino, assegura «que seria un honor» tot i afegir que en aquests moments «està totalment entregat a treballar per la Unió».

Periodista. Nascuda a Tarragona, Griselda Pastor és corresponsal de la Cadenar Ser a Brussel·les des del 1998.

Temas

Comentarios

Lea También