L'ordre dels cognoms

Quan era petit i les veïnes preguntaven  «com es diu aquest nen tan guapo?», jo contestava diligent: «Pepe Mòdol». Si feia anar el segon cognom, el de la mare, era perquè amollar Josep Ramon Correal, tan carregar d’erres, era molt complicat per a un menut. El meu pare, xapat a l’antiga, s’enfadava molt en veure relegat el seu autònim. A mi no m’ha passat. Porto mesos  instruïnt la meva néta i ja diu d’una tirada Valentina Correal. Una mica xafallosa, però ho diu. Això no vol dir que em sembli malament la nova norma que permet triar l’ordre dels cognoms. Allò que serà un embolic és la potestat que atorga la llei al funcionari del Registre per dirimir la polèmica quan no hi hagi acord entre els pares. Prendrem mal. Anava a dir que seria més lògic donar preferència al cognom de la mare a partir del principi de que «mare només n’hi ha una». Però, avui en dia, amb totes les variants reproductives, ni aquest axioma resulta cert. Afedelisto!