L’època daurada de la ficció televisiva balear

D’experiment multimèdia a èxit. ‘Mai neva a ciutat’ i ‘Treufoc’, dues de les sèries que confirmen el bon moment del sector a les Illes. Una TV pública i amb un pressupost molt ajustat ha innovat i arriscat en plena era Netflix 

14 septiembre 2018 09:26 | Actualizado a 14 septiembre 2018 09:59
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Tot va començar a finals de l’any 2016 com un experiment multimèdia. La televisió de les Balears, IB3, oferia als espectadors una proposta valenta i inèdita a l’Estat. Va emetre en horari de màxima audiència els tres primers capítols de tres sèries. Els espectadors podien triar quina volien seguir veient. I ho van fer a través de les seves votacions al web d’IB3. Es van emetre els capítols pilot de Biel, Taxi i Mai neva a Ciutat. Uns 80.000 illencs van veure amb atenció cadascuna de les propostes i uns 8.800 van votar per internet amb un 43,3% la darrera opció; la transgressora Mai neva a ciutat. 

I va ser tot un encert, perquè mai abans s’havia vist una sèrie semblant en llengua catalana. Mai neva a ciutat és un retrat generacional sense complexos i que connecta directament amb un públic orfe de propostes trencadores. La sèrie del director Joan Fullana i amb guió de Joan Yago (guanyador de dos premis Max aquest 2018 per Fairfly) mostra la vida de Neus Perelló, una mallorquina que ha perdut la seva feina de becària a Londres i s’ha vist obligada a tornar a Palma. Sense feina ni estalvis, i després de set anys a la capital britànica, el retorn a ca sa mare no serà fàcil i el retrobament amb els seus antics amics, ara acomodats en la vida adulta, no ajuda a Neus a sortir de la crisi existencial en què es troba.

Amb la seva primera temporada va acumular milers de reproduccions via YouTube. I a partir d’aquí van començar els elogis a Twitter i els comentaris dels crítics televisius que la van qualificar d’un «dramedia millenial». Després Filmin la va incorporar al seu catàleg i tot seguit TV3 va decidir emetre aquest fenomen aquest passat agost amb una gran repercussió pública. En uns dies es farà la première de la segona temporada al festival Serielizados Fest, que tindrà lloc a Barcelona del 27 al 30 de setembre i que estrenarà setze sèries inèdites a Espanya. Un certamen que per cert, tindrà entre els convidats, Vince Gilligan, creador de la mítica Breaking Bad.

Mai neva a ciutat és un exemple de com des de la perifèria de les grans ciutats, amb pocs recursos, molta imaginació i amb personatges molt reals es pot arribar a fer ombra a grans produccions internacionals amb pressupostos milionaris. El seu leitmotiv gamberro pot arribar a recordar aquelles sèries trencadores com The Young ones (Els joves) de la BBC i que també era un experiment en tota regla en un moment en què uns «millenials» de l’any 1982 al Regne Unit no tenien res a perdre en plena època Tatcher i amb una generació oprimida amb molt pocs recursos però amb moltes ganes d’innovar.

Potser aquestes ganes de destrossar tòpics coincideix amb la sèrie mallorquina. Altres la comparen amb Girls (HBO) per mostrar amb tot detall i sense complexos la vida de les joves d’avui. Però que la producció televisiva balear està en alça també ho demostra l’èxit de Treufoc. Durant dues temporades (es prepara la tercera), les intrigues d’un grup d’investigació format per dos policies, un forense i una informàtica van captivar els espectadors de les Balears.

Aquestes històries d’assassinats sense resoldre juntament amb una ambientació i un guió que recorda a les grans sèries americanes del gènere la van fer triomfar. La ficció creada per Lluís Prieto, David Mataró i Toti Garcia ha estat reconeguda per la crítica especialitzada i serializados.com parlen d’ella com «un dels grans descobriments televisius del 2017». La Federation Entertainment ja ha adquirit els drets de distribució mundial de les dues primeres temporades.

Són només dos exemples creats des d’un territori petit, el de les Balears on una televisió pública i amb un pressupost molt ajustat ha volgut innovar i arriscar en plena era Netflix amb dos productes molt diferents i atractius a la vegada i que volen marcar una nova era d’or de la ficció televisiva feta en català des de les Illes. 

 

Jordi Julià. Periodista cultural a IB3, va ser cap de cultura a “8 al dia amb Josep Cuní” i va treballar a Canal Reus TV i la delegació de TV3 a Tarragona. Va començar a “La Veu de Flix” i al ‘Diari’.

Comentarios
Multimedia Diari