L’última entrevista amb Antoni Sabaté

Antoni Sabaté i Xavi Fernández eren conscients que l’entrevista que diumenge publicava el Diari de Tarragona era l’última que concedia l’exdiputat i exalcalde de Flix. Era impossible evitar la càrrega d’emotivitat que Xavi em confessava dilluns mentre dinàvem plegats. Per aquestes casualitats de la vida, dissabte vaig passar per Flix quan tornava d’una caminada per la Terra Alta, camí de Lleida. El pensament em va omplir de records de l’Antoni Sabaté. El vaig conèixer fa anys a Lleida, quan ell era alcalde de Flix i jo estava a La Mañana. A Lleida es percep Flix com a propi, i Flix es considera espai ròtula entre Lleida i Tarragona, terra d’engranatge, d’agermanament, de pont. El pont. Sabaté personificava políticament aquest esperit. La lluita contra el càncer i la lliçó de vida i de fe que ens ha donat amb el seu llibre de vivències i reflexions personals converteix tota la resta en secundari. Tanmateix, en aquestes hores turbulentes, en què Catalunya necessita polítics lúcids i capaços de trobar camins de convivència, el record d’Antoni Sabaté es fa més necessari que mai. Més necessària que mai la crida a renunciar als partidismes per cercar la unitat en la diferència. «La mundialització ens fa cada cop més interdependents. Les persones requesten construir unions diferents», ens ha deixat dit. Un bon testament.