#METOO Cada minut milers de dones trenquen el seu silenci per denunciar vexacions

He estat seguint aquesta setmana al Twitter el hashtag #MeToo (#JoTambé) i és revolucionari com, a cada minut, des de tot el món, milers i milers de dones, anònimes i famoses, organitzades o per lliure, trenquen el seu silenci i per primera vegada s’atreveixen a denunciar les vexacions masclistes i sexuals que han patit o segueixen patint.

Qui es pensi que al seu voltant això no passa va molt equivocat. Per comprovar-ho, només cal que ho pregunti a les seves dones de confiança.

A mi no em cal preguntar-ho. El que em caldria és més espai per explicar tots els meus #MeToo des del col·legi fins avui, amb ‘sobons’ que et toquen la cuixa al tren, al metro, per sota la taula; ginecòlegs que s’ultrapassen... Amb les meves experiències i les de les meves companyes podríem escriure un llibre farcit de noms coneguts.

A la sortida del col·legi de la Presentació de Reus, als anys setanta, a la tarda, hi havia sempre un avi amb boina que venia a buscar una nena petita, i a la que es creuava amb les grans li grapejava un pit a qui podia.

També teníem un professor de religió que s’asseia nenes a la falda i passava la mà per l’esquena a les que li agradaven. Un migdia, sortíem tres nenes quan se’ns va aparèixer un exhibicionista amb gavardina i cabell arrissat al darrere d’una furgoneta. 

Va aparèixer un exhibicionista amb gavardina i cabell arrissat al darrere d’una furgoneta

Recordo com si fos ara el terra a tocar del nas, de tan fort que vam arrencar a córrer. No va sortir tan ben parada la meva amiga P. Ll. P. quan va baixar a comprar el pa per a l’entrepà del pati: el pastisser la va tancar al ‘quarto’ de la farina, la va atrapar per la cintura i la va començar a tocar.

La va tancar al ‘quarto’ de la farina, la va atrapar per la cintura i la va començar a tocar

Es va escapar sense el pa i cada vegada que hi anava, el pastisser, casat i afillat, es posava el dit a la boca perquè ella no digués res. I no va dir res fins que aquesta setmana ha fet un #MeToo al xat d’amigues.

Un diumenge al migdia, anant a dinar a cals avis, se’m va atansar un home que després de donar-me conversa caminant al meu costat, em deia que l’acompanyés a les obres de l’avui Bellpark on m’ensenyaria «a menear la mano», un joc molt divertit: «yo la meneo, tú la meneas».

En arribar a casa, li vaig explicar a l’avi, que era psiquiatre. Solemnement assegut al seu despatx i jo a la cadira dels pacients -els peus no em tocaven a terra de petita que era-, em va fer un tercer grau: t’ha tocat?, heu anat darrere la paret?, què més t’ha dit?... i em va aconsellar que si mai em tornava a passar em posés a cridar tan fort com pogués. 

Així que, ja gran, una nit, després de fer el tancament al Diari de Tarragona, vaig tornar a Reus, vaig aparcar al Simonet i, creuant la plaça de Prim a peu, en direcció al carrer de Sant Joan, un encaputxat que simulava tenir una pistola a la butxaca em va assaltar a sota els porxos: «¡agáchate que te la meto!», i sense pensar-m’ho ni mig segon vaig fer cas a l’avi i em vaig posar a cridar amb totes les meves forces fins que va venir corrents del carrer de Llovera un salvador, a qui estaré eternament agraïda, que es va llançar a cops de puny a sobre l’atacant i quan aquest va fugir escuat em va acompanyar a casa, on vaig vomitar.

Fa poc, un migdia, una amiga va veure, a l’entrada d’un garatge, un home que agafava pel darrere una nena i la sacsejava. Va pensar que potser tenia un brot d’epilèpsia i va seguir. Però no estava tranquil·la. Va tornar enrere i va veure com l’home i la nena es cordaven els pantalons. Ho va denunciar als Mossos. Però calia identificar-los.

Un dia va veure l’home sol, el va fotografiar i va tornar als Mossos. Pel seu compte la nena, que no era tal, sinó una adulta deficient psíquica, va informar de les vexacions a la seva tutora, #MeToo, que també va anar als Mossos. Aquests van quadrar les dues denúncies i van detenir l’abusador.

De vegades les històries tenen un final feliç!

 

Periodista
Doctora en Periodisme i Ciències de la Comunicació i diplomada en Traducció i Interpretació, Cabré ha treballat en premsa i televisió. Treballa com a guia oficial de Turisme de Catalunya.