Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Magda Folch, la mirada que captiva

L´optimisme vital no la va abandonar mai i la va endinsar en la seva etapa més lluminosa

Josep Poblet

Whatsapp

Pocs artistes arriben a captivar l’espectador a la primera llambregada. La pintora Magda Folch (Reus, 1903 - Tarragona, 1981) n’és una d’elles. La sensació plaent que ens transmeten els seus paisatges, flors, escenes quotidianes o retrats perviu dins nostre durant molt de temps, i segurament mai no ens abandonarà del tot. Catalogada com a postimpressionista, per bé que amb etapes d’extrem preciosisme, l’obra de Folch és objecte de grans elogis per part de crítica i públic.

No obstant això, ni l’autora ni el seu llegat ha assolit un reconeixement a l’altura dels seus mèrits. Els temps convulsos que li va tocar viure –ella i el seu marit, Emili Donato, van ser represaliats acabada la Guerra Civil–, unit al fet de ser dona, no van facilitar-ne la projecció.

L’exposició del Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona –Magda Folch. La mirada impressionista–, unida a la mostra paral·lela a la seva ciutat nadiua, Reus –Magda Folch. La mestria del retrat–, i al recent llibre sobre la seva vida i obra, pretenen pal·liar l’injust oblit a què l’artista va estar sotmesa durant decennis. Magda Folch és avui a l’abast de tothom qui desitgi sorprendre’s amb una antologia que repassa les seves diferents etapes creatives, una antologia en la qual val la pena aturar-se a contemplar les mirades de les persones que les protagonitzen -solia iniciar els retrats pintant-ne els ulls- i jugar a esbrinar-ne els pensaments i l’estat d’ànim.

En l’exposició i en el llibre descobrirem personatges que per ells mateixos reflecteixen la vida social de l’època, des d’anònims vianants o transeünts fins a autors coneguts –Tomàs Olivar, Xavier Ricomà, els Giné-Quinteiro, els Agràs-Estalella, Josep Bassa, Lluís Saumells, Martínez Subias, Antonio Brunet, infants com la Montse Carbassa...–, i la vida dels nostres pobles i ciutats dels anys seixanta i setanta: Alforja, Riudoms, Tarragona, Reus...

Igual de fascinant que la seva obra, la biografia de Magda Folch adquireix trets de gran novel·la clàssica, amb capítols dramàtics que no passaran desapercebuts en els seus llenços. Tanmateix, el seu optimisme vital no la va abandonar mai, actitud que va contribuir que abandonés el seu academicisme inicial i s’endinsés en la seva etapa més lluminosa, tal com si s’hagués desprès d’un «vestit hivernal», segons ella mateixa afirmava en parlar de la seva època eivissenca. Tot plegat es detalla en l’exhaustiu estudi publicat al llibre, escrit per l’artista Josep Maria Rosselló –que va ser alumne de Magda Folch a l’Escola d’Art de la Diputació– i la historiadora Carme Puyol, i prologat pel crític d’art José Corredor-Matheos.

No tinc cap dubte que el coneixement de la figura i l’obra de Magda Folch continuarà creixent amb el pas del temps, i les properes generacions sabran valorar-la tal com es mereix, al costat dels grans noms de la pintura que han contribuït a forjar la història de l’art del Camp de Tarragona i del conjunt del país.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También