Malgrat els canvis, la ràdio segueix sent el mitjà més proper

El pròxim dijous, dia, 13 se celebrarà arreu del món el Dia Internacional de la Ràdio. Aquesta commemoració fou instituïda per la UNESCO l’any 2012 a iniciativa de les principals organitzacions radiofòniques i culturals presents arreu del planeta.

Emissores i cadenes de petita dimensió o de gran envergadura cada any es disposen a fer alguna cosa especial per a reivindicar aquest mitjà de comunicació que, des del segle passat, arriba als indrets més allunyats i inhòspits dels cinc continents; aconsegueix aquest petit miracle gràcies bàsicament als prop de 44.000 difusors escampats i arreu del món. La ràdio és accessible per a tothom, no solament arriba als països desenvolupats sinó també als del tercer món, on se sap que, el 75 per cent de totes les llars disposen com a mínim d’un aparell receptor per escoltar-la

Fa anys, quan vaig dirigir la primera emissora de ràdio a Barcelona, vam encomanar un estudi per a saber quines eren les demandes no satisfetes pels oïdors; dit amb altres paraules, què consideraven ells que uns i altres no fèiem prou bé, si hi havia forats buits d’oferta que permetessin posar en marxa noves programacions. Els resultats de l’enquesta foren molt interessants i orientadors; però el que a mi més em va sorprendre fou que en el moment de lliurar-los, l’encarregat de la recerca em va manifestar que en la seva experiència d’anys en aquest camp, mai havia vist un mitjà de comunicació tan ben valorat com el radiofònic; particularment el colpí la transferència d’afecte i d’utilitat que feren una darrera l’altra totes les persones entrevistades, i recordo va concloure amb aquestes paraules: crec que el més important que hem descobert és que la gent se sent la ràdio propera, molt familiar i bàsicament, útil.

Al llarg dels darrers cent anys de la seva existència, aquest mitjà de comunicació s’ha fet present i necessari en les grans circumstàncies col·lectives, sobretot en les més difícils. El transistor socialitza l’accés a la informació, equipara rics i pobres, urbanites i rurals; és barat i no demana res a canvi d’escoltar-lo, únicament atenció i fidelitat.

Mancances de seguretat

I sobretot la ràdio és immediatesa. El desgraciat accident de la química de fa unes setmanes va posar en evidència moltes de les mancances dels sistemes de seguretat, però també alguna evidència; la més important de totes és que en les emergències el que funcionen no són, com va dir el conseller Buch, els SMS els que demostren la seva eficiència i facilitat, són els mitjans de proximitat. I d’entre tots, aquest destaca per la facilitat d’accedir-hi en les situacions més difícils, com podria ser la falta de subministrament elèctric, és la ràdio.

Les lògiques comunicatives amb què van funcionar els polítics barcelonins i els seus prepotents i ineficients equips de comunicació, estaven més relacionades amb la pròpia imatge que amb la necessària eficàcia en la connexió amb la ciutadania, sobretot tenint en compte que es tractava d’un incident de tanta gravetat com el que va provocar l’empresa IQOXE.

Han passat cent anys des que l’emissora WWJ de Detroit comencés les emissions regulars; curiosament en l’actualitat encara pertany a un grup regional de premsa que edita també un diari i segueix fent la seva feina: informar i entretenir a milers de persones de la seva àrea de cobertura. Avui també, com sempre, arreu del nostre territori hi ha centenars de periodistes radiofònics que fan informació de proximitat, que saben de què parlen i a qui parlen; professionals que malgrat la manca de recursos i les retallades continuades que pateixen, als matins, a les tardes, a les nits i també pels caps de setmana, converteixen el seu telèfon mòbil en un aparell d’enregistrar i captar imatges, capten els fets, els interpreten i els acosten als seus conciutadans i conciutadanes mitjançant la ràdio.

Amb motiu del Radio World, aquests dies em truquen de ràdios i de mitjans, em demanen que els digui que representa per a mi aquest mitjà, que quines han estat les millors experiències que he viscut en la feina professional, etc. Els dic que em resulta difícil explicar l’experiència que suposa explicar en directe el que passa als qui t’escolten; de no veure’ls però sentir-los a prop i sobretot de pensar que la teva paraula pot crear imatges en els oïdors i fer-los entendre millor les coses que es produeixen al seu entorn o a l’altra punta del món...

Periodista. Josep Maria Martí (Reus, 1950) és periodista i professor de la UAB. Ha treballat tota la seva vida professional a la ràdio i ha tingut diferents càrrecs a la Cadena SER.