Mare, no vull ser metge d’atenció primària

He comès la temeritat d’esmorzar amb una colla de metges de Tarragona. A sobre, un dels doctors de la colla és metge de família. Ha de tenir cura dels malalts de quatre o cinc pobles en funció de les vacances o de si algun dels seus companys que cobreixen la zona està de baixa. No hi ha substituts. Hi ha dies en què ha de fer més de quaranta visites. Era previsible que la situació dels metges de família esclatés. Segons el Sindicat de Metges, des del 2010 hem perdut a Catalunya més de 900 facultatius. Això fa que moltes vegades es programi més d’una persona a la mateixa hora. L’acumulació de treball provoca situacions perverses, com el fet que els metges passin més estona davant de l’ordinador omplint formularis de control que no pas explorant el pacient. Segons les ràtios generalment acceptades, l’atenció primària hauria de rebre el 25% dels pressupostos de sanitat i a Catalunya només se’n destina el 16,9%. Cada vegada és més difícil trobar metges de primària. Se’n van a altres països o a altres comunitats espanyoles on cobren més i treballen amb millors condicions. Mentre arriba la República, seria convenient que el Govern destini algun esforç a trobar més recursos per a la sanitat, no fos cas que quan arribem a ser independents hàgim d’anar al metge a Montsó o Vinaròs.