Marx no hauria escrit ‘El capital al segle XXI’

Thomas Piketty acaba de publicar la versió espanyola del seu darrer llibre. Es tracta d’un recull de les columnes mensuals publicades a Le Monde, entre 2016 i 2020. El jove economista francès ens té acostumats a llibres difícils de dirigir i més encara de comprendre, si bé en aquest cas sols es tracta dels rèdits que obté per ser l’economista més citat dels últims anys. En aquesta ocasió, hem d’estar tranquils. Només es tracta d’un grapat d’articles periodístics que tot just fan 280 pàgines en l’edició espanyola, lluny de les 663 pàgines que feia la seva gran obra El capital al segle XXI, o les 1200 de la seva segona Capital i Ideologia.

Es tracti del que es tracti, els llibres de l’economista francès mai no passen desapercebuts. Els seus escrits no deixen indiferent ningú. Uns alaben la seva valentia, altres admiren la seva gosadia, mentre altres el critiquen sense mesura. Tothom parla de Piketty, encara que pocs han llegit per complet les seves obres i, encara menys, han arribat a entendre els seus arguments. En pocs anys, Piketty s’ha convertit en l’infant terrible de l’economia neoliberal.

En el pròleg del seu recull sobta que Piketty es justifiqui pel seu atreviment: «Si m’haguessin dit el 1990 que el 2020 anava a publicar una col·lecció de cròniques titulada Visca el socialisme! hauria pensat que es tractava d’un acudit dolent».

Però, per què? Per què demana disculpes al lector l’heterodox Piketty? S’ha de llegir el llibre per adonar-te de les seves raons per eximir tota la responsabilitat que li pertoca a l’autor. Demana perdó perquè, en certa manera, enganya el lector amb un títol tan cridaner: Visca el socialisme! Quan algú repassa el contingut del llibre s’adona que es tracta només d’un reclam publicitari. Piketty és conscient que en aquest nou best-seller ens ven gat per llebre.

Piketty, en contra del que ens té acostumats, en aquest cas aborda tota una graella de tòpics de forma superficial. Ens parla de la Unió Europea (UE), del Brexit, de l’embranzida de l’economia xinesa, de les temeràries bretxes de desigualtat, del nou paradigma mundial, i també del coronavirus que tant ens castiga. Parla de tot, per a no aprofundir en res. És d’això del que s’hauria de disculpar, no pas per dir que parla quan ben bé no parla del socialisme. Aquí el socialisme no passa de ser un pur reclam de màrqueting.

I és una llàstima. Molts dels seus lectors esperàvem una contribució de més pes. Pot ser que la seva heterodòxia no doni per a més. És cert que a El capital al segle XXI, la seva gran obra, Piketty ens ofereix un dels millors estudis contemporanis sobre on podem acabar amb aquest capitalisme salvatge que agreuja les desigualtats en el repartiment dels ingressos i la concentració de la riquesa. Però també ens afirma en les seves pàgines que «allò que mou el món no és la mà invisible del mercat ni tampoc la lluita de classes sinó les idees».

En certa manera, l’irreverent economista dona la volta a l’argument de Karl Marx quan en el seu Manifest Comunista afirmava, el 1948, que la història de les societats estava determinada per la lluita de classes.

En canvi, per a Piketty la lluita de classes no mou el món ni la història, sinó que el món es mou per la lluita de les ideologies i de les idees. El club dels multimilionaris poden estar-hi tranquils.

Tal vegada sigui aquesta la raó per la qual l’economista francès es disculpi pel reclam publicitari del seu recull de columnes periodístiques. Els nostàlgics del socialisme poden estar-hi tranquils. Marx, l’autor de l’autèntic del veritable El capital, mai no hauria escrit El capital al segle XXI de Thomas Piketty.

Agustí Segarra Blasco és Catedràtic d’Economia Aplicada per la Universitat Rovira i Virgili.