Mas d´Enric, una presó de cinc estrelles

I el pres va respondre... «Señoría... acepto la condena sin rechistar, pero envíeme a Mas d’Enric, porfa...» A mi la notícia m’ha esgarrifat, però es veu que en èpoques de crisi les coses van així. Calculada per més de mil presos, sols hi aniran 200 de moment.

Segons diuen –jo no ho he vist–, disposa de totes les innovacions, confort i avantatges possibles i unes cel·les amb totes les comoditats que hi pugui haver.

Per exemple, la cuina serà quasi igual o millor que la d’un hotel de cinc estrelles Michelin, ja que, a banda dels menús normals, n’hi haurà de vegetarians, per a musulmans i de dieta rigorosa, si cal. El penal comptarà amb piscina a l’aire lliure, biblioteca, poliesportiu cobert, tallers de pintura i altres arts, locutoris, aules d’informàtica, capella, infermeria, gimnàs amb tots els ets i uts. I naturalment –només faltaria–, les sales de vis a vis, on, pobrets, poden desfogar-se a plaer, de tantes hores sense dona.

Per cert, l’únic que no he aconseguit aclarir és si en aquestes trobades íntimes del vis a vis, a la ultramoderna presó de Mas d’Enric els cambrers van amb guants blancs i si els serveixen ostres d’Arcaishon i xampany francès o musclos i cava de Sant Sadurní d’Anoia.

Pau Òdena

(Tarragona)