Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Mas d’en Gil i el vi de la finca: Poesia de la terra aspra i bella

Terra i passió. Els vins del Priorat recullen la història complicada d’una comarca oblidada però orgullosa, ignorada però que ha sabut guardar els seus tresors com cap altra i que és motor, mirall i exemple arreu

Jordi Cervera

Whatsapp

L’any 1915 Joaquim Folguera publicava el llibre Poemes del neguit. A dins, «Cant a la terra eixuta», amb aquests versos: «Torno de lluny enyorívol de sol i de terra sedenta / àvid de jaure mon cos a la vora dels marges / aspres del bes, de la llum que hi rellisca / folla de veure’s tan àgil i bella. / Torno de lluny i a la sola visió de la terra esperada, / sento del camp la besada salvatge / dins l’esperit malencònic: llavores / mor dintre meu una boira molt densa / com un alè a l’hivern, i s’afua / tota la fina tristor de les terres jaquides». 

La terra marca i els paisatges viscuts ens modulen l’ànima per sempre amb el seu segell únic. Els paisatges de la Catalunya Nova són secs, durs i complicats i la seva gent els ha treballat pam a pam durant segles per mirar d’aconseguir la necessària simbiosi entre l’home i la terra que és sempre l’essència de la vida. Amb aquesta prèvia haig de dir que estimo el Priorat per l’herència de l’avi Franciscu, per haver trepitjat molts dissabtes i molts diumenges aquella terra aspra i bella, plena de llum, de serenor i de força, de paisatges costeruts i cels clars.

I també haig de dir que no soc un gran expert en vi però el del Priorat va ser el primer que vaig tastar, de cooperativa, dur, poderós, sense mitges tintes, com aquella llicorella que el bressolava molt abans que els viticultors savis el convertissin en nèctar cobejat. Primer de molt petit, amarant les llesques de pa amb vi i sucre del berenar i més endavant en trobades familiars i d’amics. Vi com aquella terra, potent, dens, de grau, que es podia tallar amb un ganivet i que t’omplia la boca i el cos de mil sensacions. I ja posats, també haig de dir que sempre que puc aprofito per recomanar arreu els seus amb passió i calidesa i trec les ampolles de Rioja de les taules dels amics i les substitueixo per un bon priorat provinent d’aquesta terra eixuta i coherent que és part de la meva sang i de la meva vida. 

Per això i potser també perquè cada Nadal rebo a casa el calendari lunar amb la signatura manuscrita de la Marta Rovira que em recorda l’influx de l’astre de la nit els seus cicles i la seva capacitat per emmetzinar les ànimes i portar-les a somiar gestes fantàstiques, plenes d’èpica i de poesia com la seva pròpia experiència a Mas d’en Gil, em va fer una especial il·lusió saber que el Coma Blanca i el Clos Fontà havien aconseguit la distinció de Vi de Finca que els situa a la part més alta de la classificació dels vins catalans i impulsa la seva projecció mundial. 

L’any 1867, un reusenc, Francesc Gil va comprar una finca a Bellmunt del Priorat i li va posar el seu nom. L’any 1931 l’adquireix Rafael Barril, passa a dir-se Mas Barril i es converteix en un dels pocs vins embotellats a la comarca quan ningú no en donava ni cinc per la seva pell. L’any 1998, fent bo aquell desig latent que narrava el poema de Folguera, la compra Pere Rovira, recupera el nom inicial i passa a convertir-se en projecte de vida de la família Rovira-Carbonell. Buscant el sol i la terra sedenta, oblidant la tristor i la boira densa, introdueixen l’agricultura biodinàmica, combinant amb encert la saviesa centenària i la modernitat, la força irrenunciable dels segles passats amb l’esperança d’un demà ric en experiències i poètiques emocionants i, dos anys més tard, treuen al mercat les primeres ampolles, el primer fruit d’aquell somni.

Des d’aleshores noms com Coma Vella, Clos Fontà Gran Buig, Coma Alta o Coma Blanca s’han convertit en veritables sinònims d’alta qualitat. Vins que recullen la història complicada d’una comarca oblidada però orgullosa, ignorada però que ha sabut guardar els seus tresors com cap altra i que ara, gràcies a l’herència rebuda i al treball de gent il·lusionada que la sap estimar, acaronar i treure’n totes les millors essències, trepitja fort i s’està convertint en motor, mirall i exemple arreu. 

Amor, emoció, intel·ligència, un punt de deliri i la imatge meravellosa d’una geografia de verticalitats que destil·la el poder d’aquells que han hagut de lluitar cada centímetre per sobreviure són les notes de tast que trobareu quan arrenqueu el suro d’una d’aquestes ampolles màgiques. Terra i passió, res més!

Jordi Cervera ha publicat més de 50 llibres de poesia, assaig i narrativa, i ha guanyat diversos premis, entre els quals destaca l’Edebé de literatura juvenil. Li agrada el Trinaranjus i llegir a l’ombra fresca d’una morera.

Temas

Comentarios

Lea También