Me la imaginava més orgàstica

Una rebolcada d’aquesta mida no es pot llançar amb només 70 vots.

28 octubre 2017 17:28 | Actualizado a 28 octubre 2017 17:30
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Les celebracions per la proclamació de la República catalana no es corresponen al grau d’expectativa que el desig per la independència havia generat. Esperàvem un orgasme i tot just hem rebut una moixaina. Em sembla que ahir va ser un d’aquells dies en els quals els catalans «no ens hem agradat». No s’han agradat ni els mateixos protagonistes del fet històric. La majoria de les cares dels diputats del Parlament no reflectien el goig que hauria de provocar un fet tan anhelat com la proclamació de la independència de Catalunya. El president no va obrir ni la boca. On s’ha vist una proclamació d’independència on el president no digui ni paraula! El problema fonamental és que les coses no s’han fet bé, i una declaració d’independència o es fa bé o val més no fer-la. No s’ha fet bé des d’un bon començament. Ahir van rematar el desencert. Una rebolcada d’aquesta mida no es pot llançar amb només 70 vots dels 135 diputats del Parlament. El procés té un pecat original que arrossega des de les eleccions anomenades plebiscitàries del 2015 quan no es va guanyar per majoria de vots, però Artur Mas va mirar cap amunt i va carregar el mort a Puigdemont, que passava per allí. No juguem més amb els orgasmes dels catalans. 

 

Comentarios
Multimedia Diari