Más de Opinion

Opinion Punt de vista

Menja avellanes!

L’agricultura del nostre territori no s’entendria sense parlar del conreu de l’avellaner i a la cultura de pobles i viles hi trobem mil i una mostres d’aquesta històrica vinculació

Àngel Xifré Arroyo

Whatsapp
Menja avellanes!

Menja avellanes!

La tercera edició del Temps d’Avellana ja fa dies que està en marxa. L’actual context de pandèmia ens ha obligat enguany a donar un enfocament diferent de la iniciativa, amb moltes més activitats en línia. També hem hagut de readaptar, en la mesura del possible, el programa previst per cenyir-nos a les directrius que marquen les autoritats sanitàries. Això no treu, però, que fins al 9 de desembre, Dia Mundial de l’Avellana, continuem reivindicant el conreu i el consum d’aquest producte agrícola tan característic del Camp de Tarragona.

A les nostres comarques, avellana és sinònim d’identitat. L’agricultura del nostre territori no s’entendria sense parlar del conreu de l’avellaner i a la cultura de pobles i viles hi trobem mil i una mostres d’aquesta històrica vinculació.

Насыпанный фундук сырой-Not Released (NR)

Però l’avellana ja fa un parell de dècades que s’havia associat amb un sector en crisi, cada any vèiem com s’omplien pàgines dels mitjans de comunicació parlant sobre les dificultats per tirar endavant les explotacions.

Per tal de revertir aquesta tendència fa tres anys es va crear, a iniciativa del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, la Taula de Treball de l’Avellana amb un objectiu molt clar: posar en valor la feina dels pagesos i demostrar que l’avellana té futur. D’aquest espai d’intens debat (amb participació de perfils tan diversos com productors, tècnics, investigadors, comercialitzadors...) en va sortir l’encàrrec d’elaborar el Pla Estratègic de Valorització de l’Avellana, un pla elaborat pel Part Científic Tecnològic del Turisme i Oci que fixava els objectius necessaris per posar en valor la producció i garantir la viabilitat econòmica de l’avellana.

I aquí estem, perquè un dels objectius del Pla és donar a conèixer el producte i promocionar-lo. Per donar-hi resposta neix Temps d’Avellana, una proposta que vol aglutinar i coordinar les iniciatives de promoció de l’avellana que s’organitzen des de diferents administracions i organitzacions i posar-les en el calendari durant la tardor, amb el fruit ja recollit i quan millor es poden degustar les seves característiques organolèptiques.

Però no n’hi ha prou amb la seva degustació, cal que s’incorpori com a element a la cuina i que se’n facin productes gastronòmics: gelats, orxata, pa,... fins i tot els panellets.

Afortunadament veiem com surten multituds d’iniciatives que ens apropen a l’avellana com a element complementari de la nostra gastronomia. D’arguments per promoure que així sigui no ens en falten: l’avellana és un producte amb Denominació d’Origen Protegida (DOP Avellana de Reus), de km 0, de proximitat, saludable, de gran qualitat, que ens aporta varietat gastronòmica... no acabaríem mai d’expressar les seves característiques, i a més, com a territori tenim la sort de ser un dels llocs del món on es produeix.

Però la feina no acaba només amb la promoció, cal fer viable la continuïtat de la seva producció. És així com des del Departament d’Agricultura s’ha posat en marxa, també, l’Oficina Tècnica de l’Avellana, a través d’EUROCAT. És un altre dels objectius que fixa el Pla Estratègic. Estem fent molta feina en aquest camp i l’encàrrec clar és anar desenvolupant les accions previstes en el citat document estratègic, de les quals destaca també la creació d’una Associació d’Organitzacions de Productors d’Avellana, és a dir, posar sota el mateix paraigua tot el sector, d’aquesta manera les accions per donar viabilitat al sector podran ser coordinades.

Estem doncs assentant les bases per la continuïtat de la producció de l’avellana, possiblement el futur no serà tal com l’hem conegut fins ara, estem davant d’una redefinició del sector, necessària per garantir que segueixi formant part de la nostra producció agrícola, i fer el salt de qualitat necessari, en tots els sentits, per fer les explotacions viables econòmicament.

Per donar sentit a tota aquesta feina cal fer, també, una crida al consum. Com diu la lletra de la cançó d’un grup tan nostrat com Els Pets «menja avellanes, són de Constantí, són del meu país!»

Una mostra més que al Camp de Tarragona l’avellana és molt més que un producte agrícola. Reivindiquem-lo!

Comentarios

Lea También