Més llibres, més lliures

El català antic, en plena etapa de formació de la llengua, tenia dos significats per a la paraula llibre: el mateix que té a l’actualitat i també el de lliure. I, certament, si considerem el llibre transmissor de coneixements, la lectura ens fa més lliures. Si penso en la paraula llibre, em vénen a la ment diverses imatges d’aquest objecte: generalment, un conjunt de fulls escrits, relligats, amb una coberta i una contracoberta, des dels vells còdexs, escrits en pell d’animal i conservats normalment en els monestirs, fins als llibres actuals, passant pels incunables i arribant als electrònics.

Al llarg de la història el saber ha anat lligat al poder i segons les èpoques i els governs s’ha permès que el poble tingués més o menys cultura, depenent de les ganes que hi ha hagut que la gent fos més o menys lliure, i per tant, s’ha fomentat més o menys la lectura. Recordem els problemes que hi va haver per la difusió de la Vulgata, la Bíblia en llengües vernacles; o la censura, tan difosa en determinats governs no gaire llunyans. I és que els llibres obren la ment, ens permeten decidir, optar, escollir, ens porten a mons remots, reals o imaginaris, ens ensenyen a verbalitzar els sentiments, ens converteixen en receptors d’un missatge que determinat autor ha codificat per a tots i cadascú de nosaltres. El llibre només compleix la seva finalitat en ser llegit, en el moment en què jo interpreto a la meva manera el que ha dit l’autor, i s’integra en el meu pensament.

Tot progrés implica petites renúncies. L’arribada del llibre digital, electrònic, ha suposat un gran avenç pel que fa a la difusió, rapidesa, poc espai, poc pes, poc preu i, per tant, benvingut llibre electrònic! Per altra banda, hem perdut el petit plaer de tenir el ‘llibre’ a les mans: la coberta, el relligat, la qualitat del paper, la mida, el pes, passar a poc a poc les pàgines, posar-hi un punt, sentir l’olor del paper i de la tinta i encara, alguna vegada, amb un obrecartes, obrir els fulls, encara enganxats, com si només tu poguessis descobrir les meravelles que s’amaguen al seu interior.

Benvingut, sí, el llibre electrònic, però no ens priveu, si us plau, del llibre de paper. Com diu una vella campanya institucional: més llibres, més lliures.