Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Més que panem et circenses els jocs, una oportunitat de prestigi i negoci

Mes que una cita esportiva. Tarragona torna a tenir una oportunitat de mostrar-se al món. Aquest cop, però, no tinc la mateixa sensació d’orgull que vaig viure amb la declaració de Tarraco, Patrimoni de la Humanitat

Laura Solé

Whatsapp

El 30 de novembre farà 18 anys que vaig tenir el privilegi d’estar com a enviada especial de TV3 a Cairns (Austràlia) quan els representants de la UNESCO van declarar el conjunt arqueològic de Tàrraco Patrimoni de la Humanitat. Recordo els nervis i la il·lusió dels representants de la candidatura tarragonina, especialment de la Maria Mercè Martorell, aleshores regidora de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona.

La Maria Mercè i el seu equip van treballar intensament i apassionadament per aconseguir que la riquesa monumental heretada dels romans establerts a Tàrraco fos coneguda a tot el món.

Hi va haver un abans i un després de la declaració de la UNESCO tant pel que fa a la recuperació i conservació del patrimoni romà com i, sobretot, a l’orgull tarragoní de saber-se reconeguts a escala internacional per un mèrit del passat, però sobretot pel repte que representava.

En canvi, ara, d’aquí a pocs dies Tarragona torna a tenir una oportunitat internacional de mostrar-se al món. Aquesta vegada, però, no tinc la mateixa sensació d’orgull de ciutat, ni d’haver sabut treure profit de la potencialitat de Tarragona.

Cert que ara visc fora de la ciutat que em va veure néixer i la meva visió és forana, però ho he anat seguint des que l’any 2007 Tarragona va decidir optar a l’organització dels Jocs Mediterranis, decisió aprovada en ple de l’Ajuntament per unanimitat. El 2011 es va consolidar la il·lusió quan es va escollir Tarragona com a seu dels Jocs Mediterranis del 2017 i l’eufòria es va manifestar al centre de la ciutat amb els crits d’alegria de molts tarragonins.

Set anys després i, pocs dies abans que se celebri la XVIII edició dels Jocs, probablement moltes persones que no hi participen es preguntin: Jocs Mediterranis? Quins jocs? Mediterranis? Tindrà a veure amb alguna especialitat maritimoesportiva? Seran jocs que feien els romans?

I jo em pregunto: per què són tan invisibles a l’opinió pública quan es tracta d’un esdeveniment internacional, organitzat per Tarragona, una ciutat amb un passat romà esplendorós, Patrimoni de la Humanitat, una ciutat privilegiada? Per què no s’ha sabut exportar la il·lusió i professionalitat de les persones que han fet possible que Tarragona els organitzi?

La curiositat per saber què ha passat o què no ha passat em porta a fer una recerca de la presència dels Jocs als mitjans. Em trobo amb una web dels Jocs (http://www.tarragona2018.cat/) ben feta que transmet una bona feina feta pels organitzadors. També trobo un bon recull d’esdeveniments que hi tenen a veure però principalment als mitjans locals.

Als d’àmbit nacional hi ha escasses referències i la majoria de cops, per qüestions negatives: no arriben els diners, els que arriben no són suficients, es descarten els projectes inicials de construcció d’una vila i una anella mediterrània, retards en la remodelació de les infraestructures esportives i, la que més va sortir, l’anunci de l’ajornament d’un any.

La falta de liquiditat ha estat una constant als Jocs, però la invisibilitat és només per culpa dels diners?

Consciència del tresor que tenim

Tarragona té assignatures pendents però n’hi ha una que clama al cel: conscienciar-se del tresor patrimonial que té i saber exportar-lo començant pels que té al voltant. Què fa que molts barcelonins ignorin l’existència del llegat romà tarragoní i coneguin al detall fins a l’última pedra de qualsevol carreró costerut de Girona? És una qüestió de nord i sud? De manca d’orgull?

Els Jocs Mediterranis, tot i que no tenen res a veure amb uns Jocs Olímpics, són una oportunitat de prestigi i negoci per a ciutats mitjanes com Tarragona. Pocs dies abans del tret de sortida encara no s’ha esfumat la desconfiança i la incertesa sobre aquesta cita. Tant de bo siguin un èxit i facin oblidar els patiments que ha suposat fer-los realitat. Tant de bo siguin molt més que «panem et circenses» i tinguin la transcendència que es mereixen els esportistes, professionals i voluntaris que els faran possibles.

 

Periodista. Vinculada als serveis informatius de TV3, ha  presentat el ‘324 Comarques’ i l’espai ‘L’entrevista’  del 324 i ha participar en el programa ‘Els matins’. Dona  classes a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Temas

Comentarios

Lea También