Más de Opinion

Opinion Periodista

Messi se’n va, però l’artífex del desastre que és avui el Barça es queda

Ahir, admirat. Avui, caigut del pedestal. La pluja d’acusacions contra l’astre argentí per abandonar un vaixell que va a la deriva fa enrojolar per injust i és un insult a la intel·ligència

FREDERIC PORTA

Whatsapp
FREDERIC PORTA

FREDERIC PORTA

Fa més d’un segle, Josep Maria Roca, oncle d’en Batista i Roca, proclamava que «Catalunya triomfarà a pesar dels catalans». Gairebé alhora, el seu excèntric coetani Francesc Pujols vaticinava ben cofoi que «arribarà el dia en què els catalans ho tindrem tot pagat pel sol fet de ser-ho». Ves a saber la raó, però ens han vingut tan solemnes sentències al cap a propòsit del guirigall desfermat per l’anomenat ‘cas Messi’. Després de quinze anys de màgia, èxits, orgull, augment de l’autoestima popular, floretes vingudes d’arreu i una vitrina curulla de copes, resulta que l’home vol tocar el dos fastiguejat de perdre i que no hi hagi absolutament ningú al timó.

Entre el 2-8 i el comiat per telèfon en un minut del seu íntim Luis Suárez, tercer màxim golejador de la història, Messi s’ha convençut que al Barça van mal dades a curt i mitjà termini. Almenys, fins que no canviïn els gestors, però ja no pot ni esperar més ni entomar les que vinguin.

Doncs bé, en els últims dies hem sentit un autèntic devessall d’acusacions demolidores que han situat l’ídol en la diana de les frustracions. Tant com l’adoraven, avui l’enderroquen del pedestal.

Els fiscals d’aquesta astracanada li recorden que ningú no està per sobre del club. Per això, a tall d’exemples, potser Rosell i Bartomeu van carregar-li al Barça dos delictes fiscals a canvi de quedar exonerats. O s’han fitxat 47 jugadors inservibles per al filial, amb l’única substància de les comissions pels intermediaris. O s’han gastat mil milions en fitxatges errats durant l’últim lustre sense cap criteri, inversió exagerada pensant en una renovació de plantilla que, evidentment, ha sortit esguerrada.

A alguns no els convé veure que la junta necessita diners per equilibrar els comptes

Ara, l’acusen de mercenari o de no tenir formes ni respecte, mentre la premsa còmplice del poder blaugrana el culpa de tots els mals d’aquest món assegurant, per aquell que vol sentimentalisme i llagrimeta fàcil, que el soci no es mereix això, aquest disgust i aquest espectacle.

La rèplica davant la crida a les més baixes, primàries i demagògiques raons és fàcil: poden gaudir del que van votar, portats per l’eufòria, també oportuna i oportunista, d’aquell triplet del 2015, quan alguns ja denunciàvem que l’equip funcionava per inèrcia, sense altre lideratge en tota l’entitat que el de l’astre avui detestat.

Diu la propaganda que Messi està mal assessorat, com si el noi fos incapaç de regir el seu propi destí i guardés la notable intel·ligència que demostra per quan vesteix de curt. Hi ha un contracte, i un reconeixement de Bartomeu, en el que se l’oferia sortir lliure acabada aquesta temporada, però els demagogs voldrien ingressar els 700 milions de la clàusula, com si fos encara possible.

No els hi convé veure que la junta necessita diners per equilibrar els comptes i evitar que els hi caigui una acció de responsabilitat com la que tants patiments va causar als seus antecessors.

El millor futbolista de tots els temps  ha vist que només ha guanyat una de les 9 últimes Champions 

Quan passi la tempesta i Messi hagi marxat, s’adonaran que el club torna a la mediocritat històrica que li resulta característica per manca de gent capacitada, incapaç de projectar res i d’aplicar criteri en un món del futbol que, tampoc no exagerem, no és precisament física quàntica.

Sense brúixola

Deia Johan Cruyff, aquell a qui tant avorrien i tant aprofiten avui, que si no saps per què guanyes, tampoc sabràs per què perds. I aquesta és justa la millor definició, la que millor aplica als últims anys d’anar sense cap mena de brúixola ni carta de navegació.

Els gestors pensaven que continuarien guanyant malgrat les seves malifetes, però resulta que el millor futbolista de tots els temps se n’ha afartat de la seva incompetència. Que s’ha adonat que només ha guanyat una de les nou últimes Champions i que repetia aquí les misèries viscudes amb la selecció argentina, quan vivia envoltat per gent que esperava miracles d’ell i no li arribava com a comparsa a la sola de la sabata.

El grau d’ingratitud cap a Messi que brolla avui arreu fa enrojolar per injust i es basa en un continu insult a la intel·ligència. Despit en lloc d’agraïment i comprensió. Leo se’n va, però Bartomeu es queda.

* Periodista. Frederic Porta ha estat periodista a diversos mitjans durant els últims quaranta anys. Escriptor de llibres sobre la història del Barça. El millor encara està per arribar, segur. Etern aprenent.

Temas

Comentarios

Lea También