Más de Opinion

Molts interrogants oberts

Ha acabat el confinament però hi ha moltes incerteses, i no només la caiguda del PIB o l’atur

ANTON MONNER

Whatsapp
ANTON MONNER

ANTON MONNER

Ja hem estrenat la nova normalitat. Els cotxes viatgen, la gent marxa a les segones residències, les fàbriques i els negocis es reinicien i l’economia ja sembla a rutllar dins els paràmetres de febrer. Les incerteses existeixen mentre no aparegui la vacuna que pugui controlar el virus.

El món, a més de la pandèmia, tremola davant les postures de l’home més poderós de la Terra, el president Trump. Cada paraula, cada moviment pot desplomar l’economia, encendre una guerra comercial amb la Xina o Europa o rescindir les ajudes pels més necessitats, com a àrbitre global. El seu ultranacionalisme exacerbat el situa a l’extrem oposat del que el món sencer necessita per retrobar la concòrdia i la pau: diàleg, democràcia, col·laboració i enteniment.

A Europa, cada país de la Unió, va pel seu costat. Les aportacions multimilionàries que s’havien de repartir sembla que avancen per un altre camí. Res ha de ser regalat i sembla que cadascú ha de respondre dels deutes que contraurà, semblant a la crisi del 2008. Llavors es van haver de retallar moltes partides pressupostàries, sobretot les que afectaven directament a les persones, com sanitat, serveis socials i ensenyament que en un món més igualitari sembla que siguin imprescindibles i no retallables. I si els diners que ens havien d’arribar d’Europa no són regalats i s’han de tornar amb interessos, la recessió augmentarà. Els rics ho són més, les classes mitjanes perden poder adquisitiu i Càritas ha de repartir menjar entre els aturats, els desnonats i els desgraciats.

I a Espanya, què? El panorama polític no és gens clar. És tan imprecís com el mateix cap de govern, Pedro Sánchez, circulant per una maroma que en qualsevol moment es pot desplomar. Les Corts són un caos. Mai se n’han dit tantes i tan grosses, amb una dreta dividida en tres partits que cadascú camina pel seu corriol per defensar el passat: la monarquia i l’statu quo que els va bé per ells i pels seus interessos. Inclements contra l’esquerra governamental amb l’afany d’enderrocar la coalició. Com les paraules de la Cayetana Álvarez de Toledo, tractant de terrorista el pare de Pablo Iglesias. I enmig d’aquesta debilitat s’hi sumen l’espectacle dels suposats donatius rebuts pel rei emèrit, dipositats a un banc suís i en part transferits a una de les seves amants. O les revelacions de la CIA afirmant que l’expresident Felipe González era coneixedor i, per tant, avalava les accions dels GAL i el terrorisme d’estat causant les morts dels ciutadans corresponents. O les accions de la Guàrdia Civil usant proves falses contra els polítics del govern de Catalunya i sobre el major Trapero.

Ha acabat el confinament però existeixen molts interrogants. No és només la caiguda del PIB prevista també l’augment de l’atur i de l’endeutament públic. Hi ha la possibilitat de rebrots del virus que podria allargar la crisi i les morts. Moltes responsabilitats que cal analitzar per no perjudicar més la ciutadania esperançada amb la normalitat però preocupada per un futur incert.

Temas

  • Línia oberta

Comentarios

Lea También