Món associatiu i impost de societats

Amb la recent reforma fiscal i aprovació de la nova llei de l’impost sobre societats es van produir bastants novetats relatives a la tributació de les persones jurídiques. Però, especialment una, ha suposat un veritable terratrèmol per al teixit associatiu del nostre país.

Amb aquesta reforma totes les entitats sense afany de lucre, i que són considerades com parcialment exemptes, fins al 2014 estaven eximides de presentar declaració de l’impost sobre societats si els seus ingressos no superaven els 100.000 euros i les rendes no exemptes estiguessin sotmeses a retenció sense superar els 2.000 euros anuals.

A la pràctica, això suposava que totes les petites entitats sense afany de lucre que estan desenvolupament una gran tasca social, fonamentalment amb el treball del voluntariat dels seus socis i col·laboradors, i que cohesionen socialment el nostre país, no havien de presentar cap declaració per l’impost sobre societats.

Amb la nova obligació imposada a aquestes entitats no s’incrementava en cap cas la recaptació, ja que les seves rendes estan majoritàriament exemptes, però sí que s’incrementava la pressió fiscal indirecta sobre aquest col·lectiu, així com els costos burocràtics de complimentar unes declaracions complexes, que en molts casos comportava haver de contractar a assessors fiscals externs. Aquest important increment de costos era inassolible per unes entitats que compten amb pocs recursos i que sempre intenten optimitzar al màxim. De fet, en algun cas aquesta reforma podia suposar la seva desaparició.

Des del grup parlamentari de CiU vàrem presentar diferents esmenes en la tramitació d’aquesta llei per tal d’evitar aquesta situació. Vàrem argumentar a bastament les conseqüències de la nova norma i hem continuat impulsant múltiples iniciatives per combatre-ho. En aquest sentit, jo mateix en nom del grup de CiU al Senat, el passat dimarts vaig plantejar una pregunta al ministre Montoro, demanant-li una rectificació en favor d’aquestes entitats, argumentant l’exposat anteriorment.

He de dir que, finalment, en aquesta ocasió la resposta del ministre ha estat prou positiva: s’ha compromès en seu parlamentària a rectificar aquesta mesura i retornar a la no obligació de declarar a les entitats parcialment exemptes que no superin els 50.000 euros d’ingressos anuals. Aquesta resposta, una mica insuficient (pensem que s’hauria d’establir el límit als 100.000 euros), honora el ministre, perquè encara que tard, rectificar una decisió errònia és intel·ligent. Però el més important d’aquesta resposta i compromís és que es fa justícia amb els milers d’entitats que estan fent un gran treball. Així, associacions de veïns, AMPA, entitats i petits clubs esportius, associacions de gent gran, associacions musicals, confraries, entitats culturals i socials en general podran continuar treballant amb el seu esforç, pels nostres barris, pobles, ciutats, i, en definitiva, per tenir un país millor, tal com han estat fent fins ara. Avui hem de felicitar-nos per aquesta rectificació i agrair una vegada més el treball i esforç dels milers de persones que hi ha darrere d’aquest teixit associatiu.