Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Monedes catalanes

A les principals monedes catalanes sempre hi era present la creu

Josep M. Contijoch

Whatsapp

Molt abans que entrés en vigor la pesseta i l’euro, a Catalunya hi aparegueren moltes monedes. Des de les albors de la nostra cultura se’n troben ja en el període carolingi i comtal, com el florí català i les monedes de Tarragona, que surten amb l’afebliment del poder carolingi i també la peça acrimotens, encunyada a Agramunt pels comtes d’Urgell, totes foren presents ja abans que Catalunya es declarés Estat.

Dels segles XII al XVIII, circularen per tot el país els baconalla, una moneda que era el nom genèric de la moneda de velló.

En els comtats de Rosselló, Barcelona, Narbona i Provença hi van circular monedes amb el mateix nom de diner, però de diferents encunyacions, gravats, formats i valors. De diners encara en circulaven en temps de PereI.

JoanII, va instituir altra moneda que es faria famosa amb el nom de Ducat, la qual equivalia a 12 croats de plata.

Durant tota l’edat mitjana i fins al segle XVIII va circular per tot Catalunya, fins als temps de FelipV, que la féu retirar acabada la guerra de Successió, l’anomenat croat, que l’equivalia a 12 diners. El croat era una moneda barcelonina de plata. El seu nom li ve de la creu que portava al revers. Va ser abolit l’any 1718 amb els decrets de Nova Planta. De croats se’n van encunyar en els regnats de PereI, AlfonsII, JaumeI i JaumeII, mentre que en temps de PereIII, AlfonsIII, MartiI, AlfonsIV i FerranII també es va premsar el florí vàlid per a tot el Regne, fins i tot a Sicília en temps de PereII, dient-se-li allí «pirral». El croat també se’l conegué per les denominacions de reial (ral) de Barcelona.

L’any 1346 Pere III el Cerimoniós crea una nova moneda: el florí d’or d’Aragó, i estableix una Seca a Perpinyà per a les encunyacions de monedes reials d’or. A més de Perpinyà, també es van encunyar a Barcelona, Girona, València, i Mallorca, però mai a Aragó.

A partir del 1612, com que el diner valia poc, es generalitza l’encunyació de monedes de múltiple valor, com el sou i la lliura, que al Principat van estar en circulació fins prou més enllà del 1714.

Malla va ser el nom donat a la menor moneda de velló en l’època medieval. També la Pugesa fou una moneda de poc valor que va circular per Lleida i en altres poblacions de la franja entre els seglesXIII i XV. Era imitació d’una moneda francesa i el seu valor era 1/4 del diner ternal.

Ferran el Catòlic, en 1493 va encunyar a Barcelona i a Perpinyà el també famós Principat, una moneda d’or, de valor igual al ducat d’or.

Onzè, va ser la moneda d’or que es va emmotllar entre 1618 i 1641, amb un valor mitjà de les anteriors.

Pallarofa o pallofa, fou una peça de llautó (aliatge de coure i zenc) encunyada en una sola cara. Circulà durant els seglesXVI i XVII. El seu valor com s’apreciarà era molt baix. Aquestes monedes foren usades en caràcter de monedes locals. A Tortosa, per exemple, també se’ls hi digué pitxol.

Reial d’ardits, peca de valor 36 maravedisos.

El quatern era una moneda catalana creada per Pere II. El seu valor eren quatre marcs d’argent i vuit de coure.

Quatretes, nom donat als escuts quàdruples d’or en temps de Felip IV.

Sisè, moneda de coure encunyada en temps de la guerra dels Segadors. El seu valor eren sis diners. Aquest nom també se li va dir a una moneda de plata del segle XV, que valia tres i sis diners.

Quart o quarto, moneda encunyada a Barcelona en temps de la invasió napoleònica.

En temps de la monarquia catalana a Mallorca i a Perpinyà, circularen el dobler i l’òbol, respectivament.

Els decrets de Nova Planta (1714) suposaran la pèrdua de la capacitat legislativa i del control econòmic, fiscal, judicial, duaner i monetari propi de Catalunya per passar a la dependència política castellana imposada per autoritat real per damunt de la legal.

A les principals monedes catalanes sempre hi era present la creu (normalment la llatina) en el revers.

La Seca de Barcelona fins fa quatre dies ha encunyat monedes, inclusiu en èpoques dels reis borbònics.

A títol de guia d’orientació:

En els mercats numismàtics moderns (tarifes de l’any 2008) el diner oscil·lava entre els 60 i 250 euros; els croats entre 125 i 250 euros, mentre el florí de Pere III, encunyat a Perpinyà se’n n’han pagat 600 euros i el mig ral d’or encunyat a Mallorca es va valorar per 2.000 euros, mentre el Ducat de València a 1.500 euros. La resta de monedes oscil·len en aquests preus.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También