Montoliu i la Llibreria de la Rambla

Fa molta pena passejar per la Rambla Nova de Tarragona i veure la Llibreria de la Rambla tancada i barrada. Aviat hi trobarem tot de pintades a la reixa. Ara que la nostra artèria principal és plena de turistes, m’he preguntat què deuen pensar els visitants en veure la llibreria amb les persianes abaixades. Més gran ha estat la pena després de conèixer aquest estiu un poblet francès que m’ha enamorat: Montoliu (Montolieu en francès). No pas Montoliu de Lleida, sinó Montoliu i prou. És a l’Aude, prop de Carcassona. Hi vaig anar a petar per fugir del formiguer en què es converteix la ciutat dels càtars a l’agost. Montoliu és tot tranquil·litat i assossec. L’únic enrenou és el que poden formar una colla de veïns que juguen a la petanca davant del Casquette et Chapeau, el bar restaurant de la plaça del poble. Tanmateix no vaig anar a Montoliu a veure el joc de botxes, sinó a conèixer la peculiaritat d’aquest menut indret: Montoliu, amb menys de mil habitants, té quinze llibreries. Vaig badar a l’Aubaine, la Centrale, l’Ambassade, la Rose des Vents, Mamèzon i d’altres on només hi posa Librairie. França és un país que cal visitar sovint i prendre nota. Després d’un tip de llibres vam sopar a la fresca al jardí de la Maison de Mallast, regentada per un matrimoni en solitari. Vam fer un brindis per la Llibreria de la Rambla.