Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Motius per un pacte municipal

Un motiu important per pactar a la ciutat de Tarragona són els Jocs del Mediterrani
Whatsapp

En aquest article parlarem de dos motiu genèrics que poden servir per a qualsevol Ajuntament més un d’específic per a la ciutat de Tarragona.Però també i sobretot es contaran algunes anècdotes al respecte de pactes municipals.

Quan no s’obté majoria absoluta sembla que sempre és recomanable el pacte, en relació a l’ adequada estabilitat i seguretat en la línea que cal seguir per part dels governs municipals, i intentant que sigui una línea recta de cara als objectius que es fixin i que no es converteixi en uns autèntics dents de serra que facin que aquella línea no arribi mai a l’ objectiu o hi arribi tard .

El primer motiu per a un pacte potser seria la possibilitat , aquesta de que tant es parla, que és la sortida de la crisis i que no acaba d’ arribar al carrer però que evidentment es va millorant. Se necessita un govern suficientment fort en qualsevol municipi precisament per que les activitats i les tasques, a mesura que es vagin millorant els ingressos, es podran incrementar i aquest increment implica a la vegada l’increment de presa de decisions i per tant la possibilitat d’ un major nombre d’ acords i actes administratius i per tant i en conseqüència una major conveniència del pacte per evitar precisament no perdre el tren de les possibles millores .

El segon motiu vindria determinat perquè conduir un Ajuntament no és tant fàcil com conduir un cotxe, on de manera constant pots anar cap endavant o de sobte cap endarrere i rectificar amb rapidesa . En un Municipi la màquina administrativa quan es posa en marxa per àgil que s’ he intenta que sigui, es difícil de parar i tornar a arrencar. Una màquina administrativa, per ben organitzada que estigui quan té un expedient conclòs, malament si després queda damunt la taula del plenari o s’ ha de tornar a començar en sentit contrari . Parar un Ajuntament es molt fàcil el que és difícil fer és que porti una bona marxa .

Però a banda d’ aquests motius genèrics a Tarragona hi ha un tercer motiu important i no menor que són els Jocs del Mediterrani . Deixant de banda que agradin o no el que sí són certs són dos fets . El primer que hi manquen només dos anys justs per a la cerimònia inaugural, termini que per una administració pública és molt poc perquè les històries municipals es contemplen per segles i no per anys .

I el segon fet són els compromisos acordats i jurídicament vinculants de la ciutat davant la comunitat internacional mediterrània i no com a subjecte de dret internacional que un Ajuntament evidentment no ho és ,sinó mitjançant l’ Estat , que per cert també té l’ obligació de complir, sobretot hi havent pel migs fins i tot el propi Cap d’ Estat . O sigui que la ciutat de Tarragona, si els jocs no es fan o es fan malament no sols pot perdre imatge internacional ,sinó quelcom més ja que pot sofrir problemes jurídics per incompliments com a ciutat i Ajuntament . Per tant a l’ hora de prendre decisions tot ha d’ estar quantificat .

No sé si podria ser una idea aconseguir com a mínim un pacte només per aquest objectiu. Perquè una cosa com els Jocs necessita dues premisses, un govern fort per executar i gestionar el que li correspongui i una oposició també forta per controlar el que faci falta . I tot això malgrat hi hagin obres que no són municipals i altres organismes que també intervenen .

I ara alguna anècdota de pactes. Després d’ unes eleccions em van dir que posés en el cartipàs municipal d’ un pacte una competència per a una persona que fos curta de redacció però que sembles potent , sense ser-ho . I se’m va ocorre posar “ relacions municipals externes” . Vaig advertir però que si les altres regidories o Alcaldia no les cedien, aquella persona no tenia cap competència .Però em van contestar que qui dia passa l’ any empeny .I aquella persona al juny va pensar que era el Ministre- Ministra d’ afers exteriors de l’ Ajuntament. Va acabar malament a la tardor .

Una vegada va entrar al govern un reconegut líder sindical i no sé qui perquè a la Secretaria simplement em va arribar el cartipàs perquè li donés forma, el va posar com a regidor de la brigada municipal. Al cap de poc temps em va venir a veurem al despatx a dir-me que ell com a líder sindical no podia dirigir els obres de la brigada, que a més tenia bastants efectius, que era un contrasentit i que li havien posat expressament . I va dimitir . Es a dir, no va anar a cap grup mixt o a regidor no adscrit. Va entregar l’ acte i va marxar . Em va semblar que aquella persona tenia una gran coherència .

I la darrera anècdota és més dolça . Un cop em van dir que a una persona li posés al cartipàs municipal, una cosa ben llarga i florida però que impliqués poques competències. I així ho vaig fer i vaig pensar que hi haurien problemes al cap de poc temps però no va ser així . I un bon dia rep una targeta d’ aquesta regidora-regidor i francament no n’ havia vist cap mai, ni en veure cap mai més com aquella. Perquè a la targeta no hi quedava ni un petit espai en blanc ja que hi havia fet imprimir tot el que havia escrit jo . Aquella persona va ser feliç els quatre anys .... i suposo que va repartir moltes targetes.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También