Multeu-me

Sóc un desconsiderat, un desvergonyit, un delinqüent sense escrúpols.

I ja no puc més, necessito redimir-me.

Em disculpo per ser un curiós insaciable que no pot (ni vol) parar d’aprendre.

Per ser un mestre amb el mal costum de voler oferir el millor als seus alumnes.

Per ser un apassionat de l’educació i tenir la gosadia de seguir formant-me.

Per desviure’m per la lectura i especialitzar-me perquè que la canalla s’emocioni, creixi, es transformi i estimi el món dels llibres.

Per haver entès allò tan socràtic de «jo només sé que no sé res».

Avui pagaré la meva merescuda penitència, un 40 per cent de multa per estudiar el segon màster (ja la vaig pagar pel segon grau) que imposa la molt honorable Generalitat de Catalunya.

L’abonaré encantat.

I m’autoimposaré una altra pena: seguiré aprenent, perquè quan has presenciat aquelles mirades plenes d’il·lusió, comprens la vertadera transcendència del que tenim entre les mans.

Estimats representants, que us aprofitin!

Albert Periche Verdiell

(Ulldecona)