Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

'Música en alta felicidad'. Records de ràdio

Element viu i amic. La meva primera ‘playlist avant la lettre’ va ser un programa de Ràdio Reus que es començà a emetre l’any 1972/73 
i es va acomiadar el 31 de desembre de 1980

JORDI CERVERA

Whatsapp
JORDI CERVERA

JORDI CERVERA

El filòsof canadenc Marshall McLuhan va dir que «la ràdio afecta la gent d’una manera molt íntima, de tu a tu, i ofereix tot un món de comunicació silenciosa entre l’escriptor/locutor i l’oient».

Sense saber-ho, només com una sensació de pell, de les que saps que et passen però no saps per quin motiu et passen, la ràdio es va convertir molt aviat en un element viu i amic. Cada tarda, quan sortia de l’escola, berenava, feia els deures o jugava al menjador de casa mentre la meva àvia l’escoltava. Encara recordo els serials i les caretes que parlaven de «las voces de Maria Matilde Almendros» o del «guión de Guillermo Sautier Casaseca». I així, sense voler, la ràdio va acabar formant part de la meva vida. Més endavant hi acabaria treballant, però aquesta és una altra història.

El presentador radiofònic Mario Pergolini va dir que «la gent sempre voldrà que algú li munti una playlist, sentir afinitat, sentir que pertany a un grup, per això sempre seguirà existint la ràdio». Doncs bé, la meva primera playlist avant la lettre va ser un programa de Ràdio Reus que es deia Música en alta felicidad. Es va començar a emetre l’any 1972/73 i es va acomiadar de l’audiència el dia 31 de desembre del 1980.

Es programava de nou a deu de la nit i el dirigia i presentava Josep Miquel Segura

Es programava de nou a deu de la nit i el dirigia i presentava Josep Miquel Segura Recasens. Recordo més d’un dia i més de dos deixar-ho tot i marxar corrents cap a casa per no perdre’m el programa, cosa que després ja he fet ben poques vegades amb altres espais.

Arrencava amb el Love’s Theme, de Barry White i la Love Unlimited Orchesta, una peça que encara m’agrada recuperar de tant en tant, i seguia amb una sempre impecable selecció de cançons acompanyades per la veu seriosa, fonda i magnètica de Segura, una combinació eficaç i guanyadora. La línia d’acció de Música en alta felicidad seguia un patró habitual, començava amb una mica de ritme i s’anava assossegant a mesura que avançava cap al final.

Els exercicis de nostàlgia, a més de càlids són enriquidors quan pots tenir l’oportunitat de contrastar-los i, en aquest cas concret, ho he pogut fer amb el mateix Josep Miquel, que m’ha explicat que el programa va ser una proposta del director de Ràdio Reus, el tristament desaparegut Jordi Costa, i que s’havia de dir Música para el relax, però que va acabar tirant cap a la molt més poètica i necessària felicitat.

El presentador tenia els discos dividits en tres categories, M, R i L (mig, ràpid i lent)

El programa es feia en directe i ell tenia els discos dividits en tres categories, M, R i L (mig, ràpid i lent). I tot i que el nivell de comunicació entre oients i realitzadors no tenia la fluïdesa d’ara amb les xarxes socials, el cert és que Segura confessa que rebia inputs externs que es podien resumir en tres grups, els qui no entenien el joc i deien que s’havia de dir «alta fidelidad» i no «alta felicidad», els qui es queixaven que la música era massa ràpida i els qui es queixaven que el programa adormia les ovelles. Ho va arribar a comentar amb el director i Jordi Costa, fidel al seu estil, li va dir «no pateixis, el programa el fas tu i si no els agrada, tenen tots una rodeta per on poden canviar d’emissora».

Després, quan Música en alta felicidad va acabar, Josep Miquel Segura encara va tenir alguna ocasió esporàdica per continuar fent ràdio amb el Musical a go-go, del també desaparegut Antoni Campos, algunes rodes de 40 Principals i una revetlla de Sant Joan, compartint micròfon amb Pere Montpeó, que amb el seu Happy Week End, molt més modern i esbojarrat, era l’antítesi de Segura i que, malgrat tot, van aconseguir un magnífic tàndem.

Després vindrien actuacions esporàdiques com retransmetre una cursa de motociclisme o anar a entrevistar el torero Palomo Linares a l’hotel Imperial Tarraco de Tarragona. I finalment va abandonar la ràdio i actualment és el president de l’assemblea local de la Creu Roja.

Des d’aleshores, ja us ho podeu imaginar, he escoltat milers d’hores de ràdio i centenars de programes, però segueixo conservant la memòria dolça d’aquell Música en alta felicidad. I només em sap greu una cosa: Josep Miquel Segura va enregistrar l’últim programa en una cinta de casset, la va deixar al cotxe, el va vendre i ja no hi ha cap possibilitat de recuperar el programa i comprovar si ha envellit amb la mateixa força que el seu meravellós record.

* Periodista. Cervera ha publicat més de 50 llibres de poesia, assaig i narrativa, i ha guanyat diversos premis entre els quals destaca l’Edebé de literatura juvenil. Li agrada el Trinaranjus i llegir a l’ombra fresca d’una morera.

Temas

Comentarios

Lea También