Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

N-340: mesures inajornables

Whatsapp

Aquesta setmana s’han fet públics els pressupostos de l’Estat per a 2016, i la realitat s’entossudeix a demostrar el que ja sabíem: que el govern espanyol maltracta els catalans en general i els ebrencs en particular. Els comptes preveuen un 10,7% d’inversió a Catalunya, molt per sota del que representa tant en població (16,2%) com en PIB (19,8%). A la circumscripció de Tarragona, el pressupost baixa respecte a l’any anterior, i a les Terres de l’Ebre es limita a quantitats ridícules. Un dèficit inversor que es repeteix any rere any, i s’agreuja encara més si en fem el balanç d’execució, ja que sovint els projectes no s’acaben tirant endavant.

La manca d’inversió a Catalunya, una decisió política reiterada per tots els governs espanyols dels darrers 35 anys, té conseqüències directes en la vida de les persones. Podríem analitzar-ho des de molts punts de vista, però l’exemple de les carreteres és un dels més flagrants. El cas de la N-340, la via amb més sinistralitat de Catalunya, resulta escandalós. Al seu pas pel Baix Ebre, compta amb una intensitat mitjana diària (IMD) que supera àmpliament els 15.000 vehicles, dels quals una quarta part són pesants, però continua sense desdoblar-se. Mentrestant, en altres comunitats autònomes, sí que s’han desdoblat carreteres que no arribaven ni als 10.000 vehicles diaris, sovint amb xifres bastant inferiors.

Amb els impostos de tots, doncs, el govern de l’Estat porta anys determinant les inversions amb criteris que no són eficients ni raonables. Per al 2016, les coses no canvien: la previsió pressupostària del Ministeri de Foment per a la N-340 és com la d’enguany, 150.000 euros. O sigui, que no pensen fer res. Aquesta xifra contrasta amb el que s’inverteix en altres territoris de l’Estat, i fins i tot de Catalunya mateix. Per exemple, els 11,52 milions d’euros previstos per al desdoblament de la N-II (A2) a Girona, o els 14,81 milions que s’hi ha destinat enguany.

Les inversions executades en els trams gironins són insuficients, però almenys han representat un pas endavant, com sobretot ho ha estat la introducció de mesures restrictives per a la circulació de vehicles pesats. Fins fa dos anys, la N-II al pas per Girona compartia amb la N-340 el trist lideratge de la sinistralitat viària a Catalunya. La principal diferència és que, des d’abril de 2013, es va introduir la desviació obligatòria dels vehicles pesants per l’autopista AP-7, amb una compensació de fins a un 50% del preu del peatge. Aquesta mesura ha disminuït l’accidentalitat de forma molt substancial, reduint el nombre de morts a menys de la meitat.

El desdoblament de la N-II, doncs, segueix avançant, i mentrestant s’hi aplica un pedaç prou efectiu. Si allà és possible, per què no a la N-340, amb una accidentalitat igual d’intolerable? Des de les institucions del territori fins al RACC, són moltes les veus que demanen solucions, reiteradament. Cal que s’inverteixi el que mereix una via tan transitada com aquesta, i cal que mentre aquestes inversions no arribin, es prenguin mesures provisionals. Cada dia que passa sense aplicar-les és un risc que supera el raonablement intrínsec al fet de conduir. Un risc que assumim tant els ebrencs, com la resta de conductors que circulen per les nostres comarques.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También