Nenes i nens, apagueu tots els llums: La misèria elèctrica torna a la memòria

Deia el catedràtic i historiador Horacio Capel l’any 1994, quan Fecsa va publicar Les Tres Xemeneies. Implantació industrial, canvi tecnològic i transformació d’un espai urbà barcelonès: «l’electricitat a Catalunya és una història per fer».

«Nen apaga la llum». «Nena, no deixis els llums oberts». Són frases no escrites però recordades per les generacions que 
van des de la postguerra fins la societat de consum dels anys seixanta. I la història, escrita 
o no, quasi mai es repeteix, però sovint s’assembla massa 
al passat.

Les recomanacions del govern central i del Plan de Estrategia Nacional contra la Pobreza Energética són: «Aprofiti l’escalfament de la planxa per planxar grans quantitats de roba d’una vegada». «Si la seva torradora té dues ranures, posi sempre dues torrades». «No deixi el televisor en mode stand by». «Connecti tots els equips (televisors, DVD, TDT ...) a un lladre de connexió múltiple, perquè serà més senzill apagar i podrà aconseguir estalvis superiors a 40 euros anuals». A més d’aconsellar el tram d’hores més baratet per posar rentadores i rentaplats, entre les dotze de la nit i les set de la matinada. Semblaria una comèdia de ciència ficció amb retorn al passat si no fos una tragèdia que arruïna persones, empreses i el país. Un drama més cruel quan Tarragona concentra la central elèctrica de Flix; les nuclears d’Ascó i Vandellòs; i la de cicle combinat de La Canonja, primera d’Espanya tancada el 2017 «per falta de negoci». Fins no fa gaires anys, pobles pirinencs a tocar de centrals i embassaments de la companyia Riegos y Fuerza del Ebro no tenien llum, calefacció ni aire condicionat.

La història elèctrica és la de dos mentalitats catalanes. Les primeres proves es van fer amb un motor a bord d’un vaixell en el port de Barcelona, es va il·luminar part de La Rambla i la premsa conservadora es va oposar a la nova energia. Argumentaven que era desconeguda, incontrolable i que un error podia causar una catàstrofe que dibuixaven amb llamps artificials derrocant els campanars de Santa Maria del Mar. Pel contrari, l’empresariat de l’electricitat i els poders econòmics i industrials especulaven amb els preus de la llum, les infraestructures i els terrenys on es farien les centrals. El malestar esclatava contra els tramvies elèctrics de Barcelona, que les masses cremaven quan hi havia revoltes polítiques o socials. Les confrontacions es reproduirien després a Tarragona sense violència i en forma de debats ecològics i moviments antinuclears que encara cuegen.

Si es pregunta a la gent d’origen humil d’aquella època quins són els records desagradables de la seva infantesa, hi ha acord en el fred, el racionament, els talls d’electricitat i la foscor. A més de la insistència familiar en repetir que calia tancar la llum ben aviat i llegir, escriure, cosir o brodar amb espelmes. Sense oblidar els trucs casolans amb cables per burlar els comptadors i retallar la factura. No obstant, pocs neguen els beneficis i la modernitat que van portar els pantans i les centrals en els llocs on s’ubicaven. Ni els avenços culturals i socials d’un empresariat paternalista que creava colònies i escoles com a Flix. Ni la millora de la qualitat de vida i serveis que van acompanyar les centrals nuclears i la pluja de llocs de treball i de milions en impostos municipals que inunden els municipis que les acullen. Alguns serien Catalunya despoblada.

Tornant a les similituds històriques, el 1941 Franco va regular els horaris a causa de les restriccions. Les oficines públiques havien de tancar a dos quarts de dues i les empreses adaptar-se al mateix horari. Els espectacles públics s’acabaven a les dotze de la nit, i les festes a l’aire lliure abans de la una de la matinada. Amb l’excusa de la sequera, es feien talls totals d’electricitat un dia a la setmana i tres dies setmanals a l’agost. Van tornar llums d’oli i carbur. Les perruqueries van canviar rínxols i ondulats fets amb estris elèctrics per melenes llargues i llises... La dècada següent, diaris i ràdios anaven a rebentar de publicitat d’electrodomèstics i arribaven la tele, el 600, el turisme i els diners que enviaven els emigrats econòmics a l’estranger... Ja en la societat dels excedents, el costum d’apagar la llum quasi es va perdre. Fins aquest vespre.

Amb arrels familiars a la Terra Alta, Joaquim Roglan va ser corresponsal a Ràdio Reus i cofundador de Informes-Ebre. Professor universitari, ha treballat als principals mitjans de comunicació de Catalunya i ha escrit vint llibres. Viu retirat a L'Empordanet.